cava sant jordi

Sant Jordi, conèixes Sant Pancraç?

Els catalans som un poble " de Seny i Treball ",  durant la transició,  després de
l’ atonyinament  que va suposar una guerra i 40 anys de dictadura feixista ningú no creia en somnis independentistes. No era el moment . Durant aquets darrers 30 anys la societat catalana ha  confiat en els polítics, en l'autonomia i en l’Estatut.

 Un cop finalitzada la dictadura franquista la societat catalana  es va posar a treballar per tornar a reconstruir Catalunya amb la confiança que l’ Estatut  serviria per avançar i amb el convenciment que  els polítics catalans  de la transició – la majoria lluitadors antifranquistes - farien bona feina. En aquells moments  el poble va donar confiança a uns " líders " polítics que avui s’ha demostrat  a bastament  que en moltes negociacions no van estar a l'alçada. Son la Generació de polítics  Ni – Ni :  Ni l’autonomia ha servit prou per fer progressar Catalunya , Ni saben el que han de fer en aquets moments.

Segons Gaziel “ La concepció que els catalans tenim del món és essencialment econòmica: “ Nosaltres anhelem la vida feinera i metòdica, de poca volada  però d'una gran solidesa i perfecte continuïtat. Treball i Seny: heus aqui els dos puntals de Catalunya.” 

D' aquesta sòlida doctrina social dels catalans en naixen una pila de virtuts amables: la individualitat, la senzillesa dels costums, el gust per les coses casolanes,  la continuïtat planera de la vida, l' encís de la llar, la honradesa comercial,  l' estalvi, etc.

Però  tots sabem que a la vida, hi ha uns moments en que es fa del tot impossible  seguir-te guanyant el pa de cada dia.
Els espanyols i els  Catalans som massa diferents, és lògic que dos pobles amb mentalitats tant diferents,  tant oposades, en un món globalitzat els és molt difícil la convivència.

  Preguntem-nos en quin moment de la història es troba avui Catalunya : Avui els catalans vivim en un món globalitzat. Podríem dir que aquest és el nostre món, el món dels negociants, el món dels pobles amb una cultura basada en el comerç.

Per poder aprofitar els avantatges que el món globalitzat pot donar a les empreses catalanes hem de tenir les eines necessàries per a poder tornar a fer bons negocis amb tot el món.  Perquè això  sigui possible i perquè els catalans puguem retrobar la tranquil·litat de treballar per a nosaltres mateixos  hem  de sortir d’ Espanya, hem d’iniciar el nostre camí sols. Hem de liderar el país per retornar-lo a les cotes més altes que es mereix.

  Sembla mentida que en una mateixa latitud i tocant-se materialment, per bé que girats d'esquena pugui haver-hi dos pobles amb una mentalitat tant diferent. Amb un signe espiritual tant oposat.

Hi va haver una època que semblava que ens podríem entendre i fins hi tot fer negocis entre les dues parts. Va ser aleshores que els catalans ens varem dividir:  els uns es varen deixar entabanar per el somni impossible de la repartidora i els altres no varem saber reaccionar. Han estat sotmesos a pressions fortíssimes i als més durs tractaments de desnacionalització i d'assimilació per part d’Espanya  però encara  resistim, encara som aqui.

Els catalans som homes i dones  que el que més estimem del món són els nostres valors que ens identifiquen si  aquets son amenaçats que hem de fer ?  Tots  sabem que els pobles no poden viure indefinidament amb el conflicte permanent, sofrint desgràcies sempre. Sempre arriba un dia que cal plegar  i començar de nou.

  Catalans necessitem gent amb mentalitat nova per un moment nou. Ha arribat el moment de tornar  a comptar i a construir. Ha arribat el moment que Catalunya necessita l' Estat Propi per poder ser competitius, prosperar i  anar endavant. Amb l' Estat propi els catalans treballarem com mai per fer avançar Catalunya. Tornarem a ser  bons empresaris i tornarem a fer grans negocis, però ara ho farem per nosaltres i  per Catalunya.

   En  aquest segle XXI  Catalunya ha de ser el país pròsper i industrialment  avançat del sur d’Europa. Serà un estat  “ amb contribució positiva “ cap Europa i  si cal  donarà suport per que s’allarguin més els anys que Espanya pugui rebre fons socials Europeus.

   Nosaltres ja hem ajudat massa anys al  país veí, els hi hem aportat més del que teníem, hem aguantat les crítiques injustes, hem estat molts anys  responsables amb la història i ara és el moment que la història ha de ser responsable amb Catalunya !

   Sant Jordi, si coneixes Sant Pancraç  digues-li  que ens doni energia, salut i feina pel nostre braç.

 
  Ramon Carner i Alivés
 President Cercle Català de Negocis 

 

Llegenda de Sant Jordi

Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).

Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.

Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.

(Viquipèdia)

 

Cartell / Poster  Gratuït  per l'establiment que el demani