desperta ferro

VOLS IMPREGNAR-TE DE L’ESPERIT ALMOGÀVER ?

NOUS DESPERTA FERRO!

 

Primer acte de presentació del DESPERTA FERRO. La Beguda Energètica Catalana

Lloc: CAL MACARRO - TAVERNA CATALANA.- ( CALAF )

 

Esperem fer més festes de presentació del Desperta Ferro!per tots els pobles i Ciutats de Catalunya.

Una mica d’historia.... Prefaci del Llibre: Almogàvers. La història

Autor:  Ernest Marcos - Ed. L’esfera dels llibres - Barcelona

Era l’hora de l’alba d’un dia de l’any 1300, en plena guerra entre el rei Carles II d’Anjou, dit el Coix i Frederic d’Aragó, rei de Sicília. Davant la fortalesa siciliana de Gagliano, tres-cents cavallers vinguts de França, anomenats per l abrama els < cavallers de la mort >, es preparaven per a l’atac, mentre la guarnició catalana del castell, comandada per Guillem Galcerà, comte de Catanzaro, i don Blasc d’Aragó, sortia en formació, tot fent sonar les trompes i les nàcares. De sobte, quant la topada ja era imminent, un nou estrèpit superà el fragor dels instruments musicals. Els almogàvers del comte Galcerà i don Blasc deixaven anar el seu crit tradicional “ Desperta ferro ! ” i colpejaven alhora les pedres amb les puntes de les seves llances. En ferir-les – diu Ramon Muntaner, el narrador d’aquesta història- les armes feien aixecar espurnes de foc i encenien tot el paisatge, a penes il·luminat pels primers raig de sol ixent !

   Immediatament el desconcert i el pànic van créixer entre les fileres dels francesos. Els veterans de la guerra del Vespro explicaven als combatents acabats d’arribar qui eren aquets braus guerrers i com eren de temibles. Un dels cavallers més joves era el compte Gualter de Brienne, membre d’una i.lustre família dels regnes de França i de Nàpols, emparentat amb els reis de Jerusalem i els emperadors llatins de Constantinoble, Espantat per l’espectacle, Gualter s’escridassà: “ Ai, Déu ! Qui són aquets ?  Hem topat amb diables perquè els qui desperten el ferro, és ben segur que volen ferir. Ai de nosaltres, hem trobat allò que buscàvem! “ Aquell matí Gagliano, el comte de Brienne fou, finalment, un dels pocs cavallers del rei Carles que, fugint dels catalans, salvaren la vida.

   Onze anys després, el 15 de març de 1311, Gualter mateix, convertit en duc d’Atenes, potser va recordar aquest judici sobre els guerrers d’Aragó en el moment d’esperonar el seu cavall contra els almogàvers al camp de batalla d’Halmyrós. En aquesta segona ocasió, les seves paraules del passat resultaren profètiques i ell i els seus companys de la cavalleria franca de Grècia sucumbiren vergonyosament a mans dels peons de la Companyia Catalana.

  Amb aquesta victòria inesperada d’Halmyrós s’iniciava una nova etapa en la història medieval de Grècia – l’època de dominació catalana del les regions de l’Àtica i Beòcia- i es posava alhora un punt final triomfant a una aventura que considerem llegendària, l’expedició de tropes catalanes i aragoneses a l’Imperi bizantí sota el comandament inicial de Roger de Flor. El contingent ,és vistós d’aquetes forces de Roger el constituïen els almogàvers, els soldats d’infanteria que, com els seus companys de Sicícia, despertaven el ferro abans d’entrar en el combat. El seu aspecte temible, el seu coratge guerrer i la seva cobdícia insadollable a l’hora de la rapinya els distingien d’altres afectius militars de l’època i els convertia, així, en objecte de l’atenció especial de cronistes i historiadors.

Els estats fundats pels cavallers i almògavers de la Companyia Catalana s’extingiren. Tanmateix, el record dels seus conqueridors perdura en la memòria dels grecs i catalans, amb la fascinació temorosa que provoquen els guerrers irreductibles i ambiciosos.

Cartell / Poster  Gratuït  per l'establiment que el demani