DOSSIER DE PREMSA

17.06.2008 - Entrevista a Ramon Carner a l'Avui .

Volem recuperar l'esperit almogàver

Ramon Carner Empresari i president de la Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional

Venen la Cola Catalana, el vi Onze de Setembre, el cava 2014, el whisky Jaume I, la cervesa Cap d'Ona... Com va començar tot?

Durant un viatge a Alemanya vaig veure que tenien la Fritz Cola, un cola alternativa alemanya, que s'estava venent molt bé. I que també hi havia altres coles alternatives, com la Meca Cola. Així que vam pensar que a Catalunya també necessitàvem la nostra cola, i el 2005 vam començar a comercialitzar l'Alter Cola, que ja es feia a la Catalunya Nord, com a Cola Catalana. Era l'any del boicot al cava i anàvem als pobles i veiem una certa il·lusió en la gent, que preguntava si no portàvem res més. Això ens va animar i aquí va començar la idea de les begudes patriotes i de la Xecna (Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional).

En refrescos, l'últim llançament va ser el Desperta Ferro. Per què una beguda energètica?

Vam veure que era la beguda que tenia més projecció de futur, i parlant amb els comerços, ens deien que l'única que es venia era el Red Bull. Així que vam decidir treure aquest energètic perquè els catalans se sentin identificats amb l'esperit almogàver que volem recuperar.

I té sortida?

Sí, n'estem molt contents. Busquem fer productes emocionals, però també hem de mirar el preu, perquè es venguin. Volem que el Desperta Ferro competeixi amb el Red Bull, i si podem, al mateix preu. Davant d'això, la gent agafa el Desperta Ferro. I com que li agrada perquè és de qualitat, com el Red Bull, continua. Hem d'intentar que els productes de la Xecna siguin competitius i de qualitat i que tinguin sortida.

Es nota que el negoci li corre per les venes...

A casa meva tenim una rostisseria, la Rostisseria Ramon, que va fundar el meu avi. Quan vaig acabar els estudis vaig decidir quedar-me a treballar a casa per distribuir els nostres plats preparats per la comarca. Jo ajudava el meu pare. I ara ja tenim vuit botigues.

Un empresari amb ànima de botiguer.

Jo cada diumenge estic fent pollastres. Porto deu anys treballant tota la setmana. Això és el que m'agrada, el contacte amb la gent, vendre. Per això vam muntar una botiga a la Boqueria, de la qual estic molt content. Passen els turistes, veuen la Cola Catalana i diuen: "Ostres, la cola dels catalans". Això m'agrada perquè m'emprenya que vinguin els turistes aquí i es pensin que és Espanya.

Sí que ha anat bé el negoci. ¿I amb la Xecna hi ha guanyat diners?

És un projecte que comporta que, com que repartim els canelons i els plats cuinats de la rostisseria, si algú vol cola doncs l'hi portem. Així que no hauria sigut possible sense aquesta xarxa de distribució que ja teníem. Si haguéssim hagut de partir de zero, no sé si hi guanyaríem res.

Què més fa la Xecna?

Nosaltres pensem la idea, la beguda, registrem la marca, busquem el fabricant, que tots són catalans excepte el del whisky, que és escocès... I també hem de vèncer l'oposició.

Quina oposició?

El cava, per poder-lo vendre, t'ha de donar permís el Consell Regulador del Cava. Des de l'agost que el vam demanar per vendre el 2014, ens van estar donant llargues. Potser van pensar que els tornaríem a fotre el boicot a sobre. Al final vam fer pressió amb una cava amiga i el 13 de desembre ens van donar l'OK. El 20 de desembre m'arribaven els primers palets, que faltaven cinc dies per Nadal! I vam repartir com bojos perquè per Cap d'Any molts patriotes tinguessin el 2014.

Cava 2014? Van copiar Carod?

No! El vam registrar abans que en Carod anunciés el referèndum. Potser algú del seu equip va veure els meus tríptics i ens va copiar.

Però vostè és d'Esquerra, oi?

La Xecna és una empresa transversal. Venem igual a independentistes de CiU que d'ERC i que d'altres moviments. Aquesta unió de catalans és la que hi ha d'haver per fer una Catalunya lliure i la Xecna és un exemple en aquest sentit per als partits catalans, perquè estem amb tots. Hem de potenciar el front nacional perquè hem de ser un Estat. Després ja veurem com ens governem, però primer hem ser un Estat.

¿I ERC anirà cap a aquest front, amb Puigcercós?

En els últims anys el seu projecte havia quedat una mica difós, amb unes aliances, amb els socialistes, que no he entès mai. Però els resultats del congrés són bons, perquè el sector independentista, com el de Carretero, que semblava que estava perdut, ha guanyat força.

I els empresaris, estan per un front nacional?

A Catalunya n'hi ha molts que podrien fer més del que estan fent. Si els grans empresaris aposten per l'encaix a Espanya i van traslladant els seus centres de decisió a Madrid, Catalunya perdrà força i no serà competitiva. Per això un grup de petits empresaris hem creat el Cercle Català de Negocis, que volem que agrupi els empresaris, petits i mitjans, patriotes, que no se senten representats pel Cercle d'Economia (que és Círculo quan vénen de Madrid) i que volen que Catalunya sigui un Estat. Farem l'assemblea constituent a l'octubre i els empresaris que vulguin es poden inscriure a www.ccn.cat.

Xavier Alegret