DOSSIER DE PREMSA
14.12.2007 - Entrevista a Ramon Carner a Lavanguardia .
Amb les nostres begudes volem incitar a la reflexió històrica de Catalunya.
Ningú era capaç d'imaginar fa uns mesos que podria aixecar-se al matí i degustar una cervesa Cap d'Ona, acompanyar el seu dinar amb un vi 11 de setembre, prendre a mitja tarda una beguda energètica Desperta Ferro i acabar sopant amb Cola Catalana, o celebrant alguna festa amb un cava 2014. Aquesta exaltació patriòtica a través de productes del sector de les begudes és ara possible gràcies a la creació de La Xecna, la xarxa d'establiments amb consciència nacional sorgida aquest 2007. Ramon Carner és un dels socis fundadors d'aquesta iniciativa empresarial que té com a doble objectiu abordar una quota de mercat inexistent, alhora que fa una exaltació d'uns signes d'identitat a través dels seus compromesos productes.

- La creació de La Xecna, més enllà de motivacions estratègiques de mercat, respon a una exaltació nacionalista sense precedents en el sector de l'alimentació i de les begudes. Quin dels dos objectius va pesar més a l'hora de constituir aquesta societat?
- Bé, t'explico. Davant de l'evidència que hi ha una demanda de productes amb consciència nacional vam decidir crear aquesta xarxa d'establiments a l'hora que detectàvem que hi havia una forta demanda per part de persones amb sentiment català força desencisades per la situació actual. Això dóna a les nostres begudes una sortida escapatòria.
- Una sortida que va més enllà del simple fet de consumir alguna de les seves begudes...
- Exacte. Amb les nostres begudes possiblement donem més il·lusió a aquestes persones que molts partits polítics actuals. El poble està desanimat i no es creu ja les grans promeses de grans persones; i nosaltres, que som una petita empresa, hem aconseguit que sí que s'il·lusionin amb els nostres productes.
- Com?
- La Xecna congenia amb aquella concepció romàntica de la història dels anys seixanta que consisteix en explicar la història positiva de Catalunya. El jovent d'avui dia no coneix la història de Catalunya, coneix el que li ensenyen que, principalment, està basat amb les derrotes. Crec que hi ha una mala intencionalitat per anestesiar el sentiment català. Davant d'això, sortim nosaltres per recuperar els nostres herois, els nostres personatges amb gestes que qualsevol país té, i, a partir d'aquí, mirar d'aconseguir que la moral del poble creixi.
- El vi l'han vinculat amb l'11 de setembre, però al 1714 no hi ha haver una gesta precisament...
- Nosaltres amb aquest vi no pretenem celebrar res, és simplement una commemoració als defensors de Barcelona. Històricament va ser una gran lluita que el poble català va protagonitzar contra dues potències mundials. Si llegeixes com va anar tot, et dones compte que calia fer un homenatge a aquesta gent que va lluitar per nosaltres. A més, la resistència al setge d'aquells moments ja és una victòria.
- Abans parlava de desànim quan es referia a la situació que viu actualment el poble català. A què ho atribueix?
- A la pretesa política d'encaixar-nos amb Espanya des de fa 30 anys i darrerament a la desil·lusió que ha provocat el procés estatutari. Dos anys on la nostra classe dirigent ha esgotat esforços, també dinars i sopars, per a finalment acabar en no res.
- Vostè va arribar a dir durant la recent presentació de la beguda energètica Desperta Ferro, que portem molts anys de pífies històriques...
- Sí, l'Estatut, l'educació dels catalans, per exemple. Una nació perquè sigui forta ha d'aconseguir que els seus ciutadans tinguin una personalitat forta, i per això s'ha de conèixer la història. Avui dia hi ha pocs joves que coneguin el que ha estat la història de Catalunya, una nació a Europa que durant molt de temps va ser lliure i sobirana. És ara que degut a la clara situació d'espoli econòmic i de colonització la nació no avança i els ciutadans estan desmoralitzats.
- Aquesta reflexió dirigida als més joves és la que volen optimitzar amb els batejos històrics de la seva xarxa de begudes?
-Tu ho has dit, amb les nostres begudes volem incitar a la reflexió històrica de Catalunya, especialment entre els més joves, perquè creiem que és la clau, un poble que no reflexiona i no es pregunta d'on ha vingut és un poble mort. Un poble que no coneix bé la seva història no pot encara bé el seu futur.
-Parlant de futur, vostès han creat la Xecna aquest 2007, precisament un dels anys més agitats políticament. El context ideal pels seus productes vaja...
- (Riu). Tot coincideix! Ho dius perquè ens hem aprofitat del moment?
- Remarco el context de creació de la seva xarxa, res més...
- A veure, la Cola Catalana la vam treure fa dos anys quan, i tens raó, les circumstàncies del moment sembla ser que ens feien costat. De fet, nosaltres volíem treure aquest producte al desembre del 2006. Què va passar? Que al desembre del 2005 es va produir el famós boicot al cava català i quan la gent va saber que teníem pensat treure una cola pròpia, ens la va començar a demanar per combatre aquest boicot. A partir d'aquesta experiència i de veure que la gent responia ens vam plantejar crear aquesta xarxa d'establiments amb consciència nacional.
- L'han acusat alguna vegada de voler fer calers amb els sentiments nacionalistes dels altres?
- Directament no he trobat cap persona que m'hagi dit això, de moment només he trobat simpaties i gent que s'alegra de la nostra filosofia.
- Tornem a la Cola Catalana, el punt de llança del seu projecte. Perquè ho entenguem, què la diferencia de les demés coles?
- En el seu moment, vam viatjar per Europa i vam certificar que en molts països europeus estan proliferant les coles alternatives. Vam analitzar els gustos de totes i la nostra cola és la que més s'acosta al gust original de la Coca Cola, fins i tot hi ha gent que li agrada més perquè el gas és més suau que fa que puguis degustar molt més el sabor del caramel.
- El següent pas és que quan la gent entri a un bar demani la cola catalana?
- Ja ho hem aconseguit. Hi ha molts restaurants i bars que tenen la nostra o la d'importació. Ara, ens agradaria que això passés molt més! (somriu).
- Vostès no són els fabricants dels seus productes però estan plenament implicats en tot el procés. Quin protocol segueixen amb les empreses que s'encarreguen de constituir les seves begudes?
- Tenim amb els fabricants i els productors de les nostres begudes un conjunt de punts claus que han de complir. No treballem amb ningú que no tingui un sentiment català normal, és a dir, que Catalunya ha d'esdevenir un Estat. El producte que fa també ha de ser un producte de qualitat, competitiu amb preu i amb imatge i amb un etiquetatge completament català. Penso que la globalització no seria possible sense un enfortiment d'aquestes identitats nacionals.
-Per vostè el sentiment català "normal" és el d'aquella gent que només creu en Catalunya com a Estat? Li adverteixo que hi ha molta gent que se sent catalana i no congrega precisament amb aquesta idea tant radical...
- Ho sé, però penso que no és normal. Avui dia o ets una gallina o ets un pollastre, no pots ser les dues coses. Un català que sigui espanyol no ho veig normal.
- Deixem-ho que ens farem mal! Parlim de la seva experiència inicial amb els minoristes. Com va aconseguir els contactes dels establiments amb aquest pensament proper al seu?
- Quan vam tenir els primer productes acabats vam agafar la maleta i ens vam passejar per diferents pobles de Catalunya buscant les diferents botigues emblemàtiques o que tinguessin una forma de pensar similar a la nostra. És un procés on la feina posterior és cosa del boca-orella.
- Anar als diferents pobles catalans, especialment de l'interior, o de les comarques gironines és com jugar a casa. La seva assignatura pendent són les grans ciutats com Barcelona o les grans cadenes de supermercats?
- A les grans ciutats no ha estat problemàtic perquè a Girona estem molt ben establerts, i a Barcelona també estem molt contents perquè hi tenim molts comerços. El nostre punt d'accés més difícil és l'àrea metropolitana. El nostre objectiu és arribar al País Valencià i a l'estiu a Mallorca.
-Si el seu amic Jaume I aixequés el cap estaria orgullós de la seva tasca expansionista...
- (Somriu). És possible...










