e-mails d'interés nacional

10 Mil a Brussel·les

Notícia d’un clam

La societat civil catalana de forma molt transversal, va aplegar a Brussel·les el proppassat 7 de març, en una manifestació que passava de 8.000 persones, vingudes de tots els països catalans i
molts de les comarques lleidatanes, tots amb un clam unànime i pacífic, volem decidir el nostre futur, volem l’autodeterminació, volem la independència per al nostre país, Catalunya. Aquesta
ha estat la primera vegada que s’ha fet amb tanta gent fora de l’estat espanyol, com a denúncia pública del procés involutiu espanyol. La manifestació, tranquil·la i sense incidents, ha estat
tot un èxit, prop de les 3 hores que va durar. Ha estat un clam dirigit sobretot a la societat europea i al món, des del bell mig de la capital de la Comunitat Europea, també ha estat adreçat al govern
espanyol del PP o del PSOE, tant se val, el qual s’entesta en no volgué escoltar les legítimes justes i democràtiques reivindicacions nostres. No estem ni desitgem estar contra el poble espanyol,
sinó contra llurs governants i representants. Portem molts anys demanant poder viure plenament i amb normalitat al nostre país amb la nostra condició de catalans, que és diferent a l’espanyola.
Però no ens deixen, ens volen ofegar dins l’espanyolitat i fer-nos tots iguals a ells. S’ha provat fer de tot: dialogar, fer pedagogia, col·laborar, ajudar, explicar, ser tolerants, responsabilitzar-nos,
ser solidaris, exercitar l’autonomia, propostes de federalisme, etc., i malauradament sempre hem rebut la mateixa resposta: l’engany, la befa, el maltracte, l’espoli fiscal i l’acritud anticatalana, tot de manera constant, tant des del govern i partits estatals com de les autoritats autonòmiques de la resta de l’estat. Recordem entre altres: l’estatut anterior mai no es va pas acomplir del tot, les
retallades constants de les competències atorgades via lleis bàsiques, les restriccions constants en l’ús i ensenyament de la nostra llengua, la befa i el rebuig frontal a considerar-nos una nació, el nou estatut que no s’acaba pas de desplegar, el finançament que se’ns nega, les interpretacions unionistes, centralistes i sectàries de la Constitució, les sentències de l’Audiència Nacional (antic TOP), les altres sentències del Tribunal Constitucional, de les quals les que ens són favorables no
s’acompleixen, i les que són en contra exigeixen l’acompliment immediat, i sobretot el constant espoli fiscal, que tot i ser reconegut oficialment, continua fent-se descaradament i de manera
impune. La seva intenció és clara, és reduir econòmicament Catalunya, per a fer-la més dèbil i poder-la espanyolitzar més fàcilment. L’espoli fiscal serveix per afavorir altres zones de l’estat, que són anticatalanes i gens solidàries amb les nostres reivindicacions. En la situació actual de greu crisi econòmica, necessitem més que mai l’acompliment del nou estatut i del seu finançament, atès que són els nostres diners. De manera serena arriben a la conclusió, que la independència és la nostra solució, i a més a més, l’única que permet afrontar amb possibilitats la crisi econòmica actual, basant-nos en els nostres propis diners i esforços. A hores d’ara no hi ha pas cap altra solució, si volem evitar la fi de la nostra identitat com a país, salvar-nos econòmicament de la crisi i de la davallada econòmica, cal demanar i obtenir democràticament l’autodeterminació i assolir un estat propi dins de la Unió Europea, separant-nos de tota aquesta gent que ens vol seguir governant com si fóssim una colònia, explotant-nos políticament, cultural i econòmicament. Miri’s com es vulgui, no tenim pas, cap més camí. Volem decidir el nostre futur. Els altres camins ja s’han fet, s’han provat i han fracassat. La societat civil catalana ho comença a entendre de forma cada vegada més generalitzada. El sobiranisme civil i llurs plataformes d’acció s’han posat en marxa democràticament i de forma pacífica, per aquesta i per altres causes avinents, com és l’actual Congrés Catalanista. A Brussel·les ha quedat clar. Cal continuar així, sempre unitàriament de forma transversal i pacífica. La propera acció potser a Estrasburg, La Haia, o fins i tot a l’ONU, el món sencer ha de saber que passa a l’estat espanyol, la seva actitud imperialista i de menyspreu cap a nosaltres, i de manca de democràcia en temes territorials i de respecte a les minories nacionals. La democràcia espanyola ho és solament de forma deficient i parcial, perquè no hi
ha democràcia i llibertat sencera per als catalans. També i sobretot s’ha de treballar dins a casa nostra, lluitant i sumant voluntats. Cal dir també, que a la manifestació vam estar sempre acompanyats i recolzats de gent d’altres nacions d’Europa, com bascos, gallecs, flamencs, bretons i venecians, era l’Europa de les llibertats nacionals, de les llibertats dels pobles, demanant per a tots un futur més lliure, democràtic i millor. Lleida, març de 2.009.

Miquel Àngel Soriano-Montagut i Marcos