e-mails d'interés nacional
El Futur es nostre !
Catalunya Acció avança.
Catalunya Acció, l'organització política del mateix poble català sols per l'alliberament de la nostra nació política i humana.
Catalunya Acció creix! creix en nombre, en qualitat, en força i en dignitat.
Catalunya Acció, un equip ben estructurat per a la coordinació dels patriotes catalans que atorguen tota la força i acomboien amb eficàcia a la punta de llança del seu lideratge, al seu President Executiu: "Santiago Espot", un home ferm i bon català que anhela amb intensitat i treballa sense parar per un sol objectiu, assolir la Independència de Catalunya, Independència sense subterfugis ni paraules enganyoses i toves.
Aquest és el gran encert de Catalunya Acció: que tot el que fa, tot el que diu, tot el que pensa ho fa a la llum pública, dóna la cara, és transparent, no enganya, diu on va i com hi va "he parlat a totes les places i carrers" digué el qui es deia fill i testimoni de la Veritat, fa més o menys 2000 anys.
La credibilitat de Catalunya Acció, dir i fer el que es pensa! No pas dir una cosa i després a corre cuita fer-ne una altra.
"Pels seus fets els coneixereu". Anuncis, pancartes, escrits, manifestos, conferències, accions, tracte amable i igual per a tothom, justícia per al nostre Poble, responsabilitat davant del món ... crida a assolir la maduresa com a Poble, crida a deixar d'una vegada aquesta eterna adolescència en que ha quedat atrapada Catalunya, tot Catalunya de meridià a meridià, de paral·lel a paral·lel ...
Com diu un dels baluards de la nostra pàtria, un Talaiot, talaiòtic:
"la nostra espasa té dos fils que tallen com el fil del paradís, l'un, la fidelitat, l'altre, la veritat!"
"posaré un àngel a la porta amb una espasa de foc"
... i aquell paradís perdut, aquell paradís vedat als humans, ha pres una nova forma ...
la forma de la pàtria més bella del món! la forma de Catalunya!
"esquema de visió gal·làctica composta de milers, de milions de guspires flamejants, que onegen com senyeres enceses i tremolen com la flama d'una espelma dins la pura matinada"
Oh! patriotes! descalceu-vos, esteu davant de l'esbarzer flamejant ...
oh! patriotes! descalceu-vos perquè esteu trepitjant terra sagrada!
la terra lliure ... la terra de la llibertat!
El geni d'aquest Poble, d'aquest altre veral de la Mediterrània, que ha sabut tornar la raó i la passió a les coses més humanes, geni que sempre ha descobert a l'alba les millors mogudes de la història, una d'elles, el cristianisme, aquells que van prendre per logotip "la creu" l'eina mortífera i massiva dels seus executors: la creu ... !
Catalunya Acció branda l'espasa de la Veritat i talla la mentida a que tants i tants ens volen sotmetre.
Patriotes, dones i homes que estimeu Catalunya! dones i homes que li doneu fills i esperança, només essent bons catalans serem bons humans!
Patriotes, persones normals en una pàtria normal, uniu-vos per a la plenitut del vostre Poble, el meu Poble: CATALUNYA !!!!
Ens cal la humilitat de saber i acceptar de que no tots podem ser generals o presidents, ens cal la lucidesa de saber qui vol i qui pot anar al davant. Ens cal el convenciment de veure com "teixeix la balanguera" ...
com teixeix la gran tiranyina de confiances, complicitats i suports que ens han de fer forts per emprendre aquesta batalla democràtica però dura, preludi de la nostra independència: Entrar al Parlament Català amb un sol objectiu, aliniar tots les companyies en una mateixa direcció i trencar amb les subjeccions d'enganys, claudicacions i interessos particulars que ens tenallen.
Oh espasa encesa i tremolosa! oh espasa tallant de fidelitat i de veritat!
branda i branda a tort i a dret
amb ferotge fúria ...
"uns seran disposats a l'esquerra i els altres a la dreta ..."
Bon Nadal, bona llibertat, bona pau ...
bona determinació
bona gent
bones catalanes i catalans de totes les edats ...
Pau a totes les dones i a tots els homes de bona voluntat!
i compromís ...
i fidelitat ...
i tendresa ... ai la tendresa!
i sobretot la VERITAT !
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció (President del BIC, membre de Som 10 Milions)
Un fet greu que torna a ser notícia
Em refereixo a la notícia sobre les seleccions nacionals que comentava en el post anterior d'aquest blog.
Dic "un fet greu que torna a ser notícia" perquè l'afer i les maneres d'afrontar-lo no són pas noves ni d'efectes superficials.
No sé quans anys hauríem de viatjar en el temps en aquesta comparació o anàlisi, però no seran pas masses però tampoc seran pocs. Remuntem-nos pels voltants d'uns dotze anys enrere.
L'afer, el mateix, les seleccions nacionals catalanes, les nostres Seleccions Nacionals, el protagonista, un altre però amb les mateixes meselles maneres de fer: Jordi Pujol, a l'altra banda sempre els mateixos: l'enemic! -concretament el Tribunal Constitucional de la Metròpoli-.
Hi havien 500.000 signatures en joc. L'estat espanyol -les seves forces malèfiques, normalment i per naturalesa compostes de la gestió fidel de comptades persones- les posaren en mans d'aquell Tribunal inquisitorial sempre enemic, legalment dissimulat, de la Colònia Catalana. La documentació referent a aquelles signatures i a la reclamació que significaven de sobirania legítima encara resten colgades de paperassa en les golfes de les dependències d'aquell tribunal.
La resposta dels catalans, la resposta de qui defensava o hauria de defensar els nostres drets: Aleshores, Jordi Pujol s'empescà un subterfugi, un eufemisme, "Seleccions supra autonòmiques" pensant-se que rebaixant o amagant el valor del concepte se'n sortiria més bé, i així no s'adonà com de seguida se sotmeté als dicctats de l'enemic, des d'aquells mateixos moments, des d'aquella mateix decissió errònia, l'enemic ja l'havia vençut. Espanya aconseguí fer agenollar una vegada més al qui havia de ser, al qui havia de defensar el nostre Poble com un veritable valent Fiveller.
Han passat 12 o 15 anys, les cinc-centes mil signatures s'han anat podrint dins d'un calaix i les dones i homes que les van signar i aquells que promogueren la gesta s'han entristit, desil·lusionat i desmoralitzat per causa del mal fer, l'error i la covardia del qui n'havia d'ostentar el lideratge.
Tornem a estar al mateix lloc, el temps per la claudicació catalana no passa, els protagonistes de la part catalana han canviat, enlloc del Pujol i Ciu ara hi ha en Vinyals a les ordres de Carod, en Puigcercós i Esquerra, però les maneres de fer, ai las, són les mateixes, no hem avançat res, quinze anys perduts, la reconstrucció nacional de Catalunya encallada!
Extrems que certifiquen aquestes errònies maneres de fer:
Ho podem llegir clarament en la notícia esmentada d'enguany.
1 - El subterfugi o eufemisme passa a ser de "Seleccions supra autonòmiques" a "Volem patir" quan el que cal de veritat és no moure's del "Una Nació una Selecció" passi el que passi!
2 - El soterrament de la paperassa passa del calaix del Tribunal Constitucional inquisitorial espanyol a dues greus excuses esclaves que malmeten des de fa temps el desenvolupament i l'alliberament de la Nació Catalana, la primera és el que la notícia descriu amb les següents paraules i fet trampa:
"La Plataforma Pro Seleccions té ara fins al dia 24 d'aquest mes per presentar un recurs contra la decisió judicial. Que el presenti o no, dependrà de l'estudi jurídic de la sentència,
"
i la segona amb el malèfic i persistent "ara no toca" dels successius regents de la administració de la colònia, mal dits Presidents de la Generalitat i mal dits partits sols d'obediència catalana -si fos així mirarien amb més cura davant de qui i davant de què s'agenollen-, expressats en l'esmentada notícia per aquestes altres paraules:
"La Plataforma Pro Seleccions té ara fins al dia 24 d'aquest mes per presentar un recurs contra la decisió judicial. Que el presenti o no, dependrà ... també de l'interès polític d'ERC –pròxima a la Plataforma– per fer un front per aquesta qüestió. "Encara no ho tenim decidit", es va limitar a dir l'advocat i vicepresident de la Plataforma, Sergi Blàzquez."
Finalment, pacient lector, estareu d'acord amb mi que cal plantar cara fermament i mai claudicar davant la subtil afirmació que pot pretendre constituir sentència i que pretén relegar la veu del Poble als moments en que la classe política acomodada i econòmicament totpoderosa s'atorgui la legalitat de tenir dret exclusiu i permanentment d'acotar la veu del poble sols dins els períodes anomenats de campanya electoral, i així escanyar la veu del Poble als interessos i condicions de la classe política amb pretensions de falsa i gens democràtica legitimitat.
Seria la quadratura del cercle del sistema polític, el blindatge de l'statu quo amb pretensions de legal democràcia; això ja fa temps que s'intenta, i en la política local i municipal pren forma de lleis de reglamentació ciutadana.
Amb les següents paraules crues ho diu la sentència i ho expressa l'esmentada notícia:
"El jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona ha apuntat que a l'espot "s'infringeix la llei de protecció del menor i, amb l'ús del lema, s'exhibeixen continguts polítics que estan restringits a les campanyes electorals". "
-----------------------
Conclusions:
La nostra reconstrucció nacional no pot dependre
1 - ni d'estudis jurídics -tractes amb l'estat- encallables i manossejables fàcilment,
2 - ni de l'ara no toca de l'administració colonial, del que sembla més urgent o políticament convenient del dia a dia,
3 - ni pot dependre de la rebaixada de conceptes i plantejaments -eufemismes, subterfugis- per facilitar l'escapada a l'enemic i als seus col·laboradors més propers i eficients, siguin catalans o no ho siguin.
4 - I menys, i de cap manera, podem permetre que encotillin la veu del poble, del nostre Poble, a les seves lleis i interessos maldestres amb falses pretensions de legalitat i democràcia:
La veu és del Poble i està mil anys per sobre dels seus regents polítics i administratius!
Salvador Molins
(President del BIC, membre de Som 10 Milions,
Conseller de Catalunya Acció)
És avui el dia dels Sants Innocents? "Volem patir"!?
La Plataforma Pro Seleccions Catalanes considera la sentència judicial que prohibeix en els mitjans controlats pel Consell de l’Audiovisual Català (CAC) el seu lema Una nació, una selecció un atac contra Catalunya com a entitat nacional. “El problema és que no s’entén que Catalunya és una nació”, va argumentar ahir el president de la Plataforma, Xavier Vinyals, que va afegir amb to indignat: “Respectem la decisió, però no la compartim. Creiem que és sorprenent i fora de lloc. Només demanem respecte pels nostres sentiments, i això no vol dir que anem contra cap altre sentiment”.
La sentència, emesa fa uns dies, fa referència a l’anunci televisat fa dos anys en què apareixia un nen amb una samarreta vermella no deixant jugar un altre nen amb la samarreta de Catalunya. Aleshores, el nen amb la quadribarrada es treia la samarreta i d’altres nens el seguien. El jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona ha apuntat que a l’espot “s’infringeix la llei de protecció del menor i, amb l’ús del lema, s’exhibeixen continguts polítics que estan restringits a les campanyes electorals”.
La Plataforma Pro Seleccions té ara fins al dia 24 d’aquest mes per presentar un recurs contra la decisió judicial. Que el presenti o no, dependrà de l’estudi jurídic de la sentència, però també de l’interès polític d’ERC –pròxima a la Plataforma– per fer un front per aquesta qüestió. “Encara no ho tenim decidit”, es va limitar a dir l’advocat i vicepresident de la Plataforma, Sergi Blàzquez.
De moment, el nou lema de l’espot anual Pro Seleccions és
"Volem patir" -potser volen dir volem parir?!!-
avançat ahir per l’AVUI. “És una manera de dir que volem competir”, va indicar Vinyals, que va lamentar “la gran hipocresia” del PP, el partit que va presentar la demanda amb Ciutadans, i per demostrar-ho va mostrar una campanya publicitària dels populars el 2005 –de defensa de la Constitució i en contra de l’Estatut– en què també apareixien nens en uns missatges de contingut polític.
Promoure la ruptura necessària, un decisió urgent
L'independentisme s'ha d'avançar als aconteixements. No ens podem refiar dels partits catalans ni esperar la seva mesella resposta, estant dedicats amb cor i esperit a apuntalar l'estatut català, a barallar-se amb el pervers i suïcida joc autonòmic espanyol.
Si segueixen l'actual estratègia, els partits catalans, l'anomenada "construcció nacional" haurà acabat com el rosari de l'aurora. Espanya és tramposa, amb Espanya no t'hi pots entendre sense emportar-te'n la pijor part.
No es tracta de donar cap resposta, es tracta d'anunciar públicament la ruptura i de decidir-se a promoure totalment la Independència.
És l'hora de fer el salt, si Ciu i ERC no ho entenen i per tant no ho fan, ho haurem de fer nosaltres, i aleshores que ningú s'escandalitzi, quan una eina es torna inútil s'ha de canviar.
-----------------------------------
Un element de contrast i reflexió n'és el següent article:
Unitària o contundent
joseppinyol | diumenge, 7 de desembre de 2008 | 20:51h
“Si és unitària no serà contundent i si és contundent no serà unitària”. Aquesta frase d'Heribert Barrera sintetitza el dilema del poble català davant la sentència del Tribunal Constitucional que rematarà la reducció de Catalunya a una comunitat autònoma de règim comú. Catalunya es troba en una situació d'impotència anàloga a la de França l'any 1940 després de l'ocupació alemanya: El poble català no té cap mitjà dins la legalitat espanyola per defensar-se de la sentència del Constitucional. Aquesta impotència és absoluta si les demandes catalanes es tracten com un afer intern espanyol, de la mateixa manera que la desfeta de França era irreversible si només es tenia present la guerra entre Alemanya i França. Per això el general De Gaulle apel·lava a la resistència francesa recordant que la invasió alemanya era una part del conflicte mundial. De la mateixa manera la resposta contundent del poble català a la perpetuació de l'espoli fiscal i al minorització legal del català és portar el nostre conflicte amb l'Estat espanyol al gran tribunal de l'opinió pública i de la legalitat internacional. Més de vint nacions europees que havien format part d'altres estats tant poderosos com el Regne Unit o la Unió Soviètica són avui repúbliques reconegudes internacionalment. Totes comprendran que una nació que té els mateixos drets històrics que Portugal no vulgui ser reduïda a una autonomia com la de Cantàbria.
La violència d'Estat és anàloga a la violència de gènere. Catalunya pateix com una dona maltractada repetidament pel seu marit: durant anys ha discutit i s'ha barallat amb ell dins de les parets de la llar, callant pel terror que l'inspira la violència de la parella, pels fills, per raons econòmiques. Fins que un dia el darrer abús provoca la resposta contundent: presenta una denúncia per maltractaments als tribunals i demana el divorci. Sap que passarà uns temps terribles, que la reacció del marit combinarà la violència amb els intents d'indisposar els fills contra la mare. Sap que contractarà els millors advocats i mourà totes les seves influències perquè no els jutges no li concedeixin la separació. Sap que l'escanyarà encara més econòmicament. Sap que intentarà negar que és una persona i la presentarà com una dement incapaç de valer-se per ella mateixa per tal d'incapacitar-la legalment. Però un cop fet el pas de la denúncia i la demanda de divorci ja no hi hauran més batusses, ja no dependrà de la voluntat del marit, sinó de l'evolució del procés judicial.
D'acord amb aquesta analogia la reacció contra la sentència del Constitucional és iniciar el procés de la separació legal de l'Estat Espanyol. En canvi no és una resposta començar cap via que parteixi de la falsa esperança de que Espanya canviï., com per exemple una reforma de la Constitució. Els partits polítics escenificaran aquesta via i apel·laran a “la unitat” dels catalans entorn de les nostres institucions. Faran una gran declaració unitària al Parlament com van fer amb el finançament que només reafirmarà els dirigents espanyols en la seva convicció que els catalans som inofensius. Al cap d'uns mesos ningú se'n recordarà i el nostre poble s'haurà resignat a baixar un graó més en la pendent de la provincianització. La magna protesta institucional, unitària i inútil serà justificada en nom del derrotisme: no s'hi pot fer més, no hi ha res a fer, d'acord amb el que vaig anomenar “síndrome Petain” en l'article precedent.
El PSC ja ha marcat el seu límit tant pel que fa al finançament com a la retallada de l'Estatut: no posarà en perill el Govern de Rodríguez Zapatero, passi el que passi. La LOAPA va significar el seu pas al col·laboracionisme amb l'enemic. Evidentment ells no veuen el Regne d'Espanya com hostil, com el Govern de Vichy no hi veia a Alemanya. Per això els seus 25 diputats votaran a favor que els pressupostos del 2009 continuïn l'espoli fiscal del 10% del PIB. Per emmascarar que els socialistes estimen més Zapatero que Catalunya, reclamaran amb més insistència una resposta unitària quan el Tribunal Constitucional remati la reducció de Catalunya a una “comunitat autònoma de règim comú”.
Duran i Lleida ja s'ha sumat a aquesta estratègia per dissimular el xoc de trens de legitimitat entre la voluntat del poble català i el dictàmen del Tribunal Constitucional. El líder d'Unió Democràtica prioritza l'estabilitat de l'statu quo polític als drets nacionals del poble català. Artur Mas, en nom de Convergència Democràtica reclama la celebració d'un nou referèndum i si això no és possible la convocatòria d'eleccions anticipades. Utilitza la reacció a la retallada de l'Estatut com una excusa per demanar unes noves eleccions demostrant que tota la seva estratègia gira al voltant del retorn al Palau de la Generalitat.
ERC també ha marcat també el seu límit: no es pot posar en perill el Govern d'Entesa, totes les accions han de partir d'aquesta premissa. Per aquesta raó no ha establert els criteris de la línia vermella que separa un bon finançament d'un d'inacceptable. Per aquesta raó se suma amb entusiasme a la resposta unitària al dictamen del Constitucional, sense establir cap mena de punts mínims. No és possible formar part del govern del mariscal Petain i alhora formar part de la resistència del General De Gaulle. Esquerra Republicana ho sap, de manera que optarà per acatar el dictat del mariscal Montilla.
Els centenars de milers de persones que ens vàrem manifestar contra la retallada de l'Estatut i contra el col·lapse de les infraestructures tenim la responsabilitat de mantenir la dignitat nacional davant tanta claudicació. Un nombre creixent de catalans no ens limitem a lamentar la laminació dels nostres drets per part del Regne d'Espanya. Aquests centenars de milers de catalans hem de fer visible la nostra indignació i la nostra determinació d'iniciar el mateix camí que han seguit les altres nacions europees fins aconseguir el seu propi Estat. Demanar el divorci i posar en marxa el procés per assolir-lo és la resposta contundent que necessitem i al voltant d'aquesta hem d'aplegar la màxima unitat possible.
"El foner emmascarat"
Nel Martí, primer polític menorquí que vol un Estat propi.
La blogosfera sobiranista de Menorca està d'enhorabona, perquè des de fa uns dies compta amb la presència del bloc personal d'en Nel Martí. Quan vaig crear l'apartat dels Blocs Menorquins Sobiranistes en Es Poblat vaig dir que per incloure-hi blocs havien de tenir un banner o enllaç a Estatpropi.cat i/o estar adherits a la XBS, que té com a lema "Jo també vull un Estat propi".
A propòsit del seu article Menorquinisme polític i la declaració de sobiranisme que en Nel feia dient "no és suficient pensar i sentir com una comunitat nacional, cal també poder viure i poder decidir el propi destí", aprofitava per demanar-li en un comentari si es veia en condicions de complir amb els requisits per incloure el seu bloc entre els sobiranistes. La seva resposta fou "Sí, soc sobiranista, i vull que el meu poble pugui exercir aquesta sobirania diàriament i democràticament. I si en aquest exercici sobirà i democràtic el poble em demana si vull la independència del país, jo què votaré? I que promouré públicament? La pregunta feta així, sense més concrecions, no és fàcil de contestar. De quina independència parlam? De Catalunya Principat, dels Països Catalans, de les Illes Balears? I amb quina posició queda Menorca dins el nou Estat?…. Són moltes les coses que caldria saber, però tanmateix totes tenen una cosa en comú: la fórmula de l’Estat espanyol no respon adequadament a les realitats nacionals catalanes. I en la configuració de noves fórmules jurídiques que satisfacin als països catalans hi cap l’horitzó d’un estat propi. Ara per ara crec que és la millor opció. Jo votaria que sí".
Unes setmanes després de l'intercanvi d'opinions, el bloc d'en Nel Martí ja es pot seguir des de la XBS. Es tracta, per tant, del primer polític de Menorca que fa un acte explícit, públic i permanent de reconeixement de la voluntat de tenir un Estat propi. Tal com li deia al seu bloc, aquest acte seria "un petit pas per a l'home, però un gran pas per la menorquinitat". Bé, potser el pas és petit, però és valent i cal reconèixer-li tot el mèrit. Segurament es tracti d'una acte que tot i ser individual s'hagi tractat dins el seu partit, el PSM, i contribueix a normalitzar una mica la voluntat de tenir un Estat propi com una opció política a tenir en compte a la nostra illa.
Per altra banda, els blocs menorquins sobiranistes compten també amb la represa del bloc Diari d'un Cremat, d'en Francesc Sintes, que estava inactiu des del gener i que a més d'estar adherit a la XBS ja inclou també el banner d'Estatproi.cat d'àmbit nacional, i El foner emmascarat, que inclou el banner amb el comptador d'adherits de totes les Illes Balears. Per tant, ja són 7 els blocs menorquins sobiranistes, i la balança es decanta encara més cap a la banda de ponent de l'illa, perquè seguim sense tenir representació al llevant insular. Quin serà el primer poble en tenir un bloc adherit a la XBS o tenir un banner d'Estatpropi.cat, a part de Ciutadella i Ferreries? Ja tenc ganes d'obrir una etiqueta amb el nom d'altres pobles!
La Batalla que s'acosta i no ens fa por
Independència, que ens relata en Josep Sort en el text que he enganxat al capdavall d'aquest post, la primera i veritable batalla s'haurà de lliurar dins del Parlament de Catalunya.
Mas i Puigcercós han demostrat una i una altra vegada no estar gens per la feina, és bastant d'il·lusos esperar que ho facin ara o d'aquí a uns mesos, d'entrada no saben fer res més que pidolar per l'estatut ribotat, l'estatut nyap i esclau!
Són capaços, i així ho han expressat, de convocar un referendum per demanar de nou si estatut nyap "Sí" o si estatut nyap "No" i tot plegat per treure's les puces de sobre i passar el messellisme claudicant a mans del poble. Com Pilats, rentant-se'n les mans.
La Independència s'acosta, és veritat, però LA INDEPENDÈNCIA NO VINDRÀ SOLA. Cal treballar-la, cal precipitar-la, cal empenyer-la ...
i per fer tot això ha nascut Catalunya Acció, i per fer tot això Catalunya Acció demana a tots els patriotes catalans que s'allistin per aquesta noble causa.
La Independència de tot Poble és una noble tasca, perquè el dret de ser i el dret de ser lliure són els dos primers drets de tot ésser i de tota nació!
Estar per la vida i per la llibertat són dues opcions i dues necessitats digníssimes i irrenunciables.
Catalunya Acció la constitueixen les dones i homes que fan que les coses passin ... i aquesta gent, patriotes compromesos i determinats a alliberar Catalunya farem que la Independència s'acosti dia a dia.
També els fets que avui passen a casa nostra precipiten la Independència, però sense un lideratge que la condueixi desaprofitarem l'ocasió i aleshores les coses podrien anar per mal borràs. Hem de ser conscients dels perills i costos que comporten la vida i la llibertat d'un Poble. Nosaltres en som conscients.
Avui, finals del 2008 i començament del 2009, a Catalunya ja no cal dir si cal o no cal la independència, sinó que cal aixecar-se i caminar, posar-se mans a l'obra. I això Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, ja ho fa! Ell ja fa quatre anys que ha començat a preparar el camí que ens ha de portar a la Batalla Política que esdevindrà Preludi de la Independència de Catalunya.
-------------------------------
Extret del Blog de Josep Sort:
"... No és cap casualitat que en Jordi Pujol surti ara amb les declaracions anti-independentistes. Ni que la colla de zombies dels Cullells, Roques i Alavedres, treguin el santcristogros en processó i cridin el va de retro corresponent.
Naturalment aquí qui té el poder de decidir és en Mas. Optarà pels zombies o serà valent, agosarat... i intel.ligent (aiaiaiai, quina por!)?
Però tornant a en López Tena. Comparteixo amb ell gran part del que diu, però no tot. Hi comparteixo que l'element clau per iniciar el procés sobiranista és que un partit independentista (o una majoria independentista) explícita guanyi les eleccions, i des del govern iniciï el procés cap a la independència.
Aquest és el camí que va iniciar-se a Montenegro, que s'està portant a terme a Escòcia, i que ben probablement tindrà lloc al Quebec.
És a dir, en altres paraules, la independència es construeix des del govern. I des d'un govern explícitament independentista. Correcte. Totalment d'acord.
A partir d'aquí.... En López Tena aposta per la via legal, buscant les escletxes.... Jo sóc més aviat escèptic. El dret no deixa de ser una tècnica més o menys sofisticada. Jo aposto per una Declaració de Sobirania immediata i obrir el paraigüa per aguantar el xàfec. Naturalment cal estar preparats per a resisitir i garantir l'ordre públic, el funcionament de les infrastructures... i aconseguir els reconeixements internacionals corresponents, i tot això cal preparar-ho per endavant...
Penso que l'ofensiva ecspanyola contra la declaració d'independència serà jurídica, policial i sobretot mediàtica, sense oblidar l'econòmica i la tecnològica (ciberatacs, seguint el model rus a Estònia i Georgia, per exemple). Seguint el cas serbi, probablement els ecspanyols intentarien neutralitzar tots els centres emissors (Sant Joan i Sant Cugat), les ràdios, per deixar el govern independentista català sense veu.
L'ofensiva jurídica seria aturada amb la destitució immediata de tots els jutges ecspanyols i la policial amb la depuració dels ME i de les policies locals corresponents, i si calgués engarjolar-los, doncs endavant.
En definitiva caldria una mobilització que garantís l'ordre públic enfront la cinquena columna ecspanyola -que no tingueu cap mena de dubte, estaria impulsada per agents de la intel.ligència ecspanyola, incloent la guàrdia civil i els totxos de la policia nacional que portarien a terme operacions psicològiques (psy ops) amb la intenció de provocar confusió, terror, pànic, etc.
Bé, tot això caldria treballar-ho més. Naturalment, però esperar que els ecspanyols acceptin arguments legals per acceptar la independència de Catalunya és ser un somniatruites. Mai, repeteixo, mai, els ecspanyols han abandonat voluntàriament un territori que preèviament havien controlat. Se'ls ha hagut de treure a hòsties, o amb una pistola al pit (cas del Sàhara). Cal aprendre de la història."
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
Construir i fer fort l'Estat Major que ha de conduir el procés d'independència.
Consideracions davant de la possibilitat de preparar campanyes de defensa i reivindicació pels nostres drets i llibertats:
1 - Crec que no cal fer masses campanyes sinó concentrar-se en una després d'una altra.
2 - Mai abandonar la principal reivindicació: La Independència de Catalunya. Mai!
Seguint la següent màxima: "Trencar amb qui ens ataca o no ens respecta i reconeix plenament" la principal tasca és preparar el nostre Poble per a la Independència urgent.
Per la dignitat, primer la Independència!
Per la llengua, primer la Independència!
Per la retolació en català, primer la Independència!
Per la llengua als avions, primer la Independència!
Per l'aeroport de Barcelona, primer la Independència!
Per les seleccions nacionals, primer la Independència!
...
3 - La primera campanya ara mateix activa: El Català a Swis Air, concentrar-shi en ferm. Aquesta campanya és vigent a internet.
4 - Espanya i els seus lacais ens ataquen dia a dia per acció i per omissió, defensar-se de tots els atacs pot representar per a nosaltres una distracció quan estem preparant coses molt serioses.
5 - Encara que sembli incomprensible hi ha una campanya fonamental com a primer objectiu i objectiu prioritàri:
Treballar fermament per la preparació de la gent que han de liderar la nostra emancipació nacional.
Si no tenim un equip de dones i homes innegociables per liderar els temps que s'acosten en favor de la llibertat de Catalunya, el que ha de ser i el que ha de passar quedarà en mans d'esclaus d'Espanya com en Montilla, en Carod, en Mas o en Saura. Fins Barrera erra el tret; fins pa poc expressava que Catalunya i Espanya estaven en estat de guerra en aparença somorta, i ara ens surt amb unes declaracions autonomistes pidolant que Espanya no retalli l'estatut ja ribotat fa un parell d'anys, i a més proposa que els diputats catalans a Madrid s'abstinguin de votar res ... "picar en ferro fred!" com quan Xirinacs demanava una taula pre constitucional catalana entre les forces polítiques catalanes ... resultat ... cap!
... per tant ens cal un lideratge fort i innegociable. En això dediquem tots els esforços la gent de Catalunya Acció.
6 - Però cal passar a l'acció i passar a l'acció vol dir aprofitar les lluites de tots, lluites que són moltes, però massa sovint distretes i descoordinades.
Per això la importància de convèncer a tots els lluitadors d'aplicar els punt "2" -en tota lluita el primer objectiu: INDEPENDÈNCIA-.
Fins ben aviat. Intentaré connectar-me i connectar-vos amb la campanya d'Swis-Air.
L'eslògan o màxima de lluita:
"Decidir-nos per la Independència i preparar el Poble Català per a la Independència"
Primera Acció:
Construir i fer fort l'Estat Major que ha de conduir el procés d'independència. Buscar diners per poder assolir-ho.
Salvador Molins (Membre de Catalunya Acció, Conseller i Militant)