e-mails d'interés nacional
La Unitat dels Catalans II
Uns per enveja, els altres percofoïsme i els de més enllà per subestimar lapròpia ètnia, no varen acabar mai de veure qui eraMacià. Això sí, tothom va posar-se d'acord acreure que els esdeveniments que es vivien i portaren a la RepúblicaCatalana, eren promoguts per un sol home. Insistim-hi: un sol home, aveure si repetint-ho poden gravar-s'ho ben bé a la memòriaels qui no paren de predicar que són les masses el destacatprotagonista de la Història”. I seguint amb el símil del'arbre, cal recordar que el tronc, la soca (el líder o elnucli dirigent) ha d'estar ben arrelat a Catalunya. Sense arrelssòlides no hi ha unitat possible. Sempre que hem seguitprofetes o guies forasters, ens han sorgit traïdors com a boletso, directament, ens hem dividit irreconciliablement. Tant se val siera l'arxiduc Carles d'Àustria – patriotes i botiflers -, oel pretendent a la corona espanyola carles de borbó –carlins i cristins - ; i al segle XX, amb Marx i Bakunin, semprebarallant-nos per forasters, fins arribar al desastre i la massacrede 1936, quan es perpetraren més de 8000 assassinats a laCatalunya autonòmica en menys d'un any.
D'altra banda, el dirigent català– únic o col·legiat – ha de tenir tres condicionsindispensables per a reeixir com aglutinant del Poble.
1ª Un Profund Sentiment Patriòtic.La lluita és àrdua i feixuga, i sense una energiainfinita que només dóna el sentiment de Catalunya, noes pot aguantar. No, sense sentir la vexació de la Pàtriaferida. No, sense que et revolti la insuportable opressió, demalviure segrestats per una banda de cafre-bàrbars al sud delPirineu, i per uns genocides professionals al nord. No, senseremoure't de ràbia i d'emoció, recordant les torturesinfligides a Montserrat Tarragó – llegiu “Quan els malsonsesdevenen realitat” de David Bassa -.
I en sentit positiu, anhelar i freturarapassionadament fins a la obsessió, una Catalunya Lliure iReunificada – de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó -, enla qual et puguis expresar en català com un president andorràa la O.N.U.; on les vídues gaudeixin de una pensió comles vídues noruegues (qui ho diu que no pot ser ?, i mési tot!); on la sanitat sigui, com a mínim, àgil, bendotada, i no foragiti els nostres professionals; on l'ensenyamentsigui excel·lent; on les infrastructures siguin adequades,còmodes i sense peatges; on es potencii el Dret Català,la nostra Cultura i el nostre Esperit; etc, etc.
2ª Sentit Polític. Ésuna condició “sine qua non”, car és el que etpermet, en primera instància, no errar-la. Per exemple, nohavent seguit, cregut o confiat en tota aquesta colla d'impotentspolítics, mentiders, demagogs i traïdors que hem patit enles tres últimes dècades, a Catalunya. I, en segonainstància, encertar-la en la tria de la línia i elsmodels a seguir, sense impacientar-se ni defallir, encara que, percircumstàncies adverses, no puguis incidir ni operar mésdirectament en el teu Poble; i, moltes vegades, t'hagis d'asseure ala porta de casa i veure passar el cadàver polític delpenúltim farsant i enganyabadocs. I en trenta anys jo ja n'hevist passar uns quants. Encara que el règim en vol ressuscitaralguns.
Val a dir també que com méssentiment patriòtic, més sentit polític. Enaquest sentit, Frank Dubé, Enric Borràs i JordiRomaguera en són tres exemples paradigmàtics.
3ª Capacitat Directiva. Sensecaràcter directiu, que no temperament – aquest últimés instintiu – no hi ha capacitat directiva. Encara que homtingui certs dots naturals de dirigir, organitzar o manar, per aliderar i unir catalans no n'hi ha prou. Cal una voluntat i unadeterminació inexhauribles i molt fermes, que són lesque forgen un autèntic caràcter directiu.Imprescindible no perdre mai de vista l'objectiu de l'Estat Propi, idedicar-hi la màxima energia en aconseguir-lo. Val a dir tambéque les dues facetes més importants que ha de dominar undirigent són: motivar i preveure. I la qualitat principal ésla valentía, que no vol dir desconèixer la por, sinóreprimir-la.
Cal saber què ésl'estratègia i què és la tàctica, quesovint es confonen, i distingir molt bé entre el que ésconjuntural i el que és estructural, entre altres coses.
Només el dirigent o elsdirigents que posseeixin aquestes tres condicions, faran possible latant necessària unitat dels catalans, i la consecucióde l'Estat Propi per Catalunya. Perquè aquests seran, tal icom deia Muñoz Espinalt, els artífexs que anorreïnper sempre els obstacles que impedeixen portar-lo a terme.
Antoni Gomis
President de Catalunya Estat Propi
27- 10- 2008