18.02.2008 - Homenatge a "La Trinca"
Per Nadal TV3 va presentar un programa especial dedicat a La Trinca i
produit per GestMusic-Endemol, la seva Productora.
El trincaires, simpàtics com sempre recordaren l'época en què, fa 15 o
20 anys, eren els reis de l'humor català amb les seves produccions
teatrals i televisives.Ningú pot oblidar la seva gosadia crítica ni la
seva valentia política al esbombar les malifetes franquistes.
I en a mi, com a tants catalanets, se'm partía l'ànima rient i
aplaudint les seves parides úniques i inimitables.
Entre els seus records no hi mancaren les cites dels moments del seus
inicis, quan no tenien ni un cèntim, ni un bon equip de so, anaven
justos de capital i, pobrets, fins un quan temps després no pugueren
respirar tranquils econòmicament parlant.El seu manager, en Grau, us
en pot fer 5 cèntims.
Fins ací, res a dir.Això els hi passa als més pintats.Quantes persones
han començat del no res, amb privacions i angúnies i, amb el seu
esforç, talent, voluntat i il.lusió han assolit l'èxit total?
Just per aquest fet, (el assolir l'èxit total), voldria remarcar que
en el programa hi vaig trobar a faltar al final, l'exposició de la
seva remuntada econòmica fins al punt d'arribar a fer negocis a
qualsevol part del món - segons m'han dit fonts creibles- amb el seu
jet privat. Fantàstic, trincaires! Felicitats!
Tot-hom sap el què significa el tenir un jet per anar a fer
negocis.Comporta un standing econòmic d'alta qualitat. Oficines,
estudis de gravació de programes, delegacions etc. i a nivell
particular es presuposa que no viuen en un apartament modest de Canet
de Mar. No faria joc amb el jet.
No obstant no es parlà de la seva situació actual. De quan eren pobres
si (fa molt humà ) però d'ara.........
Què passa? És que no es pot dir públicament que t'has guanyat be la vida?
És
un pecat social el declarar que t'has fet multimilionari gràcies al
teu esforç, Intel.ligència voluntat, simpatia etc.?
No se li pot agraïr al públic tot dient-los-hi : "Amb la vostra
devoció i aportació voluntàtia em venut milions de discos, em pogut
crear una empresa d'espectacles, em tingut la sort de poder comprar
l'empresa Endemol i seguir triomfant creant i comprant-venent
programes a les més prestigioses Televisions del Planeta....ara seguim
amb Gestmusic, ens va molt bé, no ens manca de res........?
Què és aquesta mania tan catalana de no ensenyar públicament el fruit
del teu esforç guanyat honradament? No tenim persones riques al nostre pais?
És
dolent ser ric? Llavors perquè ens queixem quan no som més rics? No
crec que tots els rics catalans siguin uns De la Rosa, oi?
Tots els que ens ho amaguen, ho han aconseguit fent trampes i tenen
por de que se'n assabenti l'Agència Tributàtia?
O els hi costa camuflar la samarreta d'El Che Guevara mentre
condueixen el seu Ferrari o esquien a Suissa?
Passeu llista lectors, i dieu-me ben alt quants artistes nostrats
coneixeu que RECONEGUIN que són rics i tenen una casa molt gran i
maca, un bon cotxe, moltes propietats, terrenys,
montanyes......Quants? Feu memòria....va.... QUANTS? Tres? Dos, Set?
Quants........heu dit....? No sento a ningú...crideu més que no sento a ningú.............!!
Davant del vostre silenci pregunto: Penseu dons que no n'hi ha cap? Si?
Dons
aneu molt, però MOLT equivocats.
Aquesta malaltissa obsessió -per mí errònia- per ser POLÍTICAMENT
PERFECTES i SOCIALMENT MODÈLICS ens fa molt extranyament diferents a
tot el món occidental que ens rodeja.
Encara que puc intentar entendre aquesta obsessió i fins i tot
acceptarla, no deixo de veure clar que aquesta actitud està farcida de fariseisme.
Altrament tots aquests rics, mig-rics i riquets que tenim a casa
(artistes
inclosos) i tenen mal cos per haver d'amagar-ho i no fer-ho saber als
4 vents, donarien bona part de la seva riquesa als més pobres per ser
coherents amb la seva visió del ser perfecte i modèlic. I NO HO FAN.
I ho haurien de fer per sortir d'aquesta contradicció tant flagrant
que els pot portar a l'infelicitat eterna.
O així m'ho sembla. Perdoneu.
FRANK DUBÉ Gener 2008
|
