1 homenatge a l'almirall català cristòfor colom i a la marina catalan de tots els temps
El dia que els Catalans tinguem coneixença de la nostra història, Catalunya deixerà de ser una Comunitat Autonòmica d'Espanya
El dia 1 d'agost de l'any 2008 un grup de Catalans ha celebrat el primer Homenatge a l'Almirall Cristòfor Colom a la vila de Pals.
Aquestes fotos demostren la gran participació que va tenir la recreació del dia 3 d'agost de 1492, dia que en Cristòfor Colom va embarcar del Port de Pals.
Cal establir un enllaç entre la historiografia i la cultura popular, fer que el poble hi participi d'aquest coneixement, i puguem conmemorar aquelles gestes històriques dels nostres avantpassats. (FEHC)
Tots els catalans hi esteu convidats en aquesta primera commemoració de la història en el nostre país, a Colom i a la marina catalana, sempre i quant creieu que Catalunya ha d'esdevenir una nació de primer ordre dins d'aquest món globalitzat. (XECNA)
| Fotografies de Maria Miró | |||
| Organització | |||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
||
| Cristòfor Colom | |||
 |
 |
 |
|
| Compte D'ampuries al balcó de l'ajuntament | |||
 |
|||
| Cristòfor Colom a la plaça de l'ajuntament | |||
 |
 |
 |
|
| Misa abans d'embarcar | |||
 |
|||
| Recorregut pels carrer de Pals | |||
 |
 |
 |
 |
 |
|||
| Trobadors cantant | |||
 |
|||
| Fotografies de Jordi Penyarroya | |||
| Cano que es va embarcar | |||
 |
|||
| Cercavila amb els cavalls | |||
 |
 |
||
| Doncella | |||
 |
|||
| Colom, Senyera Catalana, Soldats i Mariners | |||
 |
 |
 |
 |
 |
|||
| Compte d'Ampuries al balco de l'ajuntament | |||
 |
 |
||
| Pregoner | |||
 |
 |
||
| Rector de Pals beneint a Cristòfor Colom | |||
 |
|||
| Cercavila pels carrers | |||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||
| Conferència a "Ca la Pruna" | |||
 |
 |
 |
 |
| Joaquim Ullan FEHC |
Jaume Sobrequés FEHC |
Carles Camp President FEHC |
Eva Sanchez FEHC |
 |
|||
| Narcís Subirana Historiador local |
|||
| Ramon Carner (Xecna) | |||
 |
 |
 |
 |
Articles relacionats:
L'1 d'agost se celebrarà el 1r homenatge a Cristòfor Colom
La fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (Histocat) i la Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional (XECNA) duran a terme el proper dia 1 d'agost a Pals (Baix Empordà) el 1r homenatge a l'almirall català Cristòfor Colom i a la Marina Catalana de Tots els Temps.
Gràcies a l'empenta i tradició historiogràfica catalana i a la feina d'historiadors i investigadors com Luís Ulloa, Català i Roca, Mitjana de las Doblas, Caius Parellada, Ferran Soldevila, Teresa Baqué i Jordi Bilbeny entre d'altres, es pot dir a hores d'ara que el conjunt del panorama historiogràfic internacional dona com a fet més versemblant la catalanitat de Cristòfor Colom davant d'una antiga opció italianista que ja pràcticament és descartada.
És per aquest motiu que, amb l'intenció de que la societat participi d'aquest coneixement, s'ha organitzat un acte commemoratiu a Cristòfor Colom i a tota la marina catalana. Durant la jornada es faran conferències explicant les tesis que apunten cap a la catalanitat del descobridor i es farà la presentació del rom 'Cristòfor Colom', de la casa XECNA, que ja distribueix altres productes com ara la beguda energètica Desperta Ferro, el Whisky Jaume I o la cola catalana.
Pals homenatja Colom
(diari el punt)
Es van aportar més dades sobre el port de Pals, d'on es creu que va sortir cap a Amèrica.
La vila de Pals va recular ahir 516 anys, en concret, al 3 d'agost de 1492, per recordar
l'efemèride de la sortida de l'almirall Colom cap a les Índies. Colom va arribar amb el
seu cavall negre i, juntament amb la seva tripulació, van anar a veure el virrei de
Catalunya i comte d'Empúries, Enric II. I, seguidament, en seguici, complementat per
molts turistes, sobretot holandesos, i patriotes catalans, van enfilar pel nucli antic
medieval fins a arribar a la parròquia, on els esperava el mateix rector, mossèn Josep
Planas, per beneir l'almirall en la seva proesa d'anar a les Índies per l'oest. El rector va
lloar l'esperit de recerca i aventura, recordant com ha canviat el món en aquests més de
500 anys.
Tot era una escenificació teatral que organitzava la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, amb el suport del mateix Ajuntament de Pals, en un intent de donar crèdit a la teoria de l'origen català de Colom –que majoritàriament es defensa que era de Gènova–, com també que va sortir del port de Pals i no pas de Palos (Cadis).
I per reforçar aquesta segona part de la teoria que defensen alguns historiadors catalans, es van fer, després de l'escenificació, unes xerrades sobre la localització del port de Pals.
Així, va parlar la historiadora Eva Sans, que va exposar les noves troballes documentals del port. I després va intervenir l'investigador local Narcís Subirana, que va voler fer una aportació sobre els nous elements vinculats al port de Pals. A més, Subirana va fer una maqueta de com era el port de Pals, emplaçat a la zona de la finca de Radio Liberty i en què la torre Mora era el lloc de vigilància del port, que feia un tal Martinenc. També va recordar que hi havia botigues, que servien per a la mercaderia.
ALBERT VILAR. Pals
Una investigadora aporta proves sobre la possible
existència d’un port a Pals
(diari el punt)
L'estudi d'Eva Sans reforça la hipòtesi que el port de sortida del primer viatge de Colom va ser Pals i no Pals
Eva Sans, investigadora i membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya
(FECH), ha certificat l'existència documental d'un port a Pals en l'època de la descoberta
d'Amèrica. Es tracta d'un descobriment important dins la tesi que defensa que Colom
era català i que la seva primera expedició a les Índies va sortir de Pals i no de la localitat
andalusa de Palos. La FEHC, a través de www.histocat.cat, comunica que a partir de
l'octubre es faran públics els documents trobats que ho garanteixen. Tot i això, cal que
el territori sigui estudiat per arqueòlegs i geòlegs perquè puguin demostrar el que diuen
els mapes i documents trobats en la investigació de Sans, els resultats de la qual es van
avançar a Pals en un homenatge a l'«almirall català» Colom.
Durant molt de temps s'ha especulat sobre els orígens del descobridor del nou món, Cristòfor Colom. És cert que la teoria més defensada arreu és la que tracta el virrei de genovès, nascut en una família de llaners i taverners. Però la veritat és que de Colom no se'n conserven ni la partida de naixement ni la de baptisme, un dels motius pels quals hi ha hagut tantes teories classificades entre els historiadors com a estrambòtiques i/o patriòtiques. Així doncs, rere la figura tan enigmàtica de Colom, s'hi troben tot de tesis alternatives que tracten el descobridor com a nadiu de molts llocs diferents.
No obstant això, una de les opcions més conegudes actualment és que Colom era català.
La teoria catalana va ser difosa als anys 20 pel peruà Lluís Ulloa i actualment és defensada per investigadors com ara Pere Català i Roca, Teresa Baquè o Jordi Bilbeny.
Aquests autors han publicat moltes proves reveladores sobre el possible origen català de
Colom en diferents obres. La tesi defensa que el navegant es deia Joan-Cristòfor Colom,
de la família Colom-Bertran, emparentada amb bona part de la noblesa del moment, i
que Colom va dur a terme l'empresa en nom del rei Ferran el Catòlic i de la Corona
d'Aragó. I la seva expedició hauria sortit de Pals.
Però un dels punts febles d'aquesta teoria era que a Pals no constava que en el segle XV
(ni en cap segle en particular) existís tal port. El motiu que a priori es va explicar és
simple: una desviació del riu Ter, després de la descoberta, hauria modificat el territori
de la costa empordanesa, fent que Pals perdés la cala que li feia de grau. I tots els
documents que n'haurien de parlar restarien manipulats per la censura o bé destruïts.
Però ara, Eva Sans, amb la col·laboració de Narcís Subirana, ha demostrat a través d'una
recerca exhaustiva de més de dos anys, que el port de Pals va existir, a partir de
documents dels segles XVII i XVIII localitzats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
El mètode d'investigació està inspirat en la recerca de tipus policial. Durant el temps que ha invertit en l'estudi, Eva Sans ha consultat més d'un centenar de documents, mapes, gravats i manuscrits.
Aquests arxius esmenten el port de Pals com a grau de sortida d'alguns vaixells, com a part del recorregut d'embarcacions que recorrien el Mediterrani o bé per assumptes pesquers.
Les proves seran presentades per la FEHC en un acte que se celebrarà a Pals a l'octubre, amb la reproducció i transcripció dels documents trobats per la investigadora.
CRISTÒFOR COLOM i el port de Pals
(revista dunes)
El passat dia 01 d'agost la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya ( www.Histocat.cat ) i la
Xecna ( Xarxa d'establiments amb consciència nacional ) amb el suport de l'Ajuntament de Pals i la
Regiduria de cultura, van celebrar a Pals el “1er homenatge a Cristòfor Colom i la Marina
Catalana de tots els temps” acompanyada de la presentació de la nova beguda Rom Cristòfor
Colom.
L'objectiu era doblement interessant i ambiciós. D'una banda, la recreació de la sortida de l'almirall
català Cristòfor Colom i de l'armada des de Pals portant de nou als carrers de la vila als personatges
que van participar en el primer viatge (el virrei Enric II d'Empúries, Colom, els soldats i mariners,
els cavalls... ). D’altra banda, feiem la presentació exclusiva de la descoberta documental a l'arxiu
de la Corona d'Aragó de documents que, al nostre parer, confirmen l’existència d’un port a Pals (des
d’on hauria salpat Colom). La presentació fou a càrrec de la investigadora de la Fundació Eva Sans
i del nostre veí i investigador local, Narcís Subirana que també va fer una aportació sobre elements i
personatges relatius al port. A més, en Narcís també va exposar una maqueta feta per ell mateix de
l’hipotètic port de Pals segons els estudis fets fins el moment.
La troballa documental del port de Pals és d'una extraordinària importància, donat que posa en dubte la línea acadèmica que negava la seva existència. El fet no passaria de ser una descoberta documental curiosa si no fos perquè, segons treballs d'alguns investigadors, l'almirall Cristòfor Colom hauria sortit de Pals (Baix Empordà) i no de Palos de Moguer.
Avui en dia, gràcies a la disponibilitat dels arxius per consulta pública, a les noves tecnologies i a la
possibilitat del treball en xarxa, s'ha obert un ventall excepcional d'investigació impensable fa vint
anys. La Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya està fent passes considerables en la resolució
d'aquestes tergiversacions històriques i en la difusió de la història que ens pertany. Segons paraules
de la investigadora Eva Sans, “Amb l'aparició documental del Port de Pals , ha ressorgit de l'oblit, i
de la ocultació, una vila de Pals molt diferent a la coneguda fins al moment, amb tradició
marinera, moviments de vaixells i tràfic comercial de mercaderies.“
Per la seva part, Narcís Subirana explicà en la seva conferència com es salava i s'exportava: “El
terme de Pals era un dels que més vinyes tenia plantades del Baix Empordà juntament amb Begur i
Calonge. Tan gran quantitat de vi també es venia a l'exterior juntament amb l'arrós i teixits de lli,
essent la forma més ràpida de transportar aquests productes per mar ja que els camins del Baix
Empordà es trobaven quasi impracticables a causa dels aiguamolls. Del port de Pals sortien
vaixells cap a Itàlia, França i a la resta de parts de la Península Ibèrica, fins que a començament
del segle XIX les grans quantitats de sediments que portaven els rius Ter i Daró -amb l'ajuda de la
tramuntana i de l'onatge- quedà enterrat de sorra el port que tenia forma de ferradura.
Com hem vist, ja no és possible dir que Colom no hauria sortit de Pals per no tenir aquest municipi
un port, encara que l'oficial era el de la Torre Mora o Torre de Mar, per ser el lloc on es recaptaven
els impostos de pesca i duana. També es té constància que Feliu Busquets, familiar del Sant Ofici
de la Inquisició i casat amb Teresa Capramany; i la Rosa Riera, vídua d' Antoni Corredor, fill al
seu torn de Pere Corredor del Mas Jofre i nét de Julià Corredor del Molí Gros (Molí Tafurer), tenia
casa al port de Pals a mitjans del segle XVIII. També sabem que el 8 de maig de l'any 1616, consta
difunt Bartra Martinench, el qual era natural del Regne de França i feia més de 40 anys que era a
Catalunya, tenia 3 fills i 2 filles de diverses mullers. O sigui que al segle XVI, el port estava
defensat també per canons”
En la propera edició del butlletí reproduirme una mostra dels documents trobats a l’arxiu de la
Corona d’Aragó, i que avalen les tesis sobre l’existència de l’esmentat Port de Pals. Mentrestant,
podeu ampliar la informació a la web: www.histocat.cat/colom2008pals
Escrit per Eva Sans i Narcís Subirana
Investigadora de la Fundació i Investigador Local
Per què no pot ser català?
(diari de girona)
L'origen de Cristòfor Colom sempre s'ha posat
en dubte. La versió més arrelada i que tots
coneixem és que l'home que va assegurar que
per l'oest s'arribava més ràpid a les Índies que
no pas per l'est, però que es va topar i descobrir
el continent americà, era d'origen genovès. I
que la Pinta, la Niña i la Santa Maria havien
salpat d'una població anomenada Palos abans
de topar-se per primer cop amb el Nou Món.
Aquesta és la creença més generalitzada perquè
així ens ho han ensenyat i perquè donem per
suposat que això se sostenta amb documentació
històrica que ho hauria d'acreditar. Però, no
tothom segueix la doctrina general i en Jordi
Bilbeny (Arenys de Mar, 1961), filòleg i
historiador, defensa la catalanitat de la
descoberta d'Amèrica. La seva és una teoria de
la manipulació que, si ens la creiem com ho
fem dels llibres d'història que aprenem a
l'escola, explica perfectament la catalanitat de
Colom i que el Pals d'on van salpar les tres naus que van descobrir Amèrica era el del Baix
Empordà. De paraula, Bilbeny assegura que té els documents que ho confirmen, cosa que no
diuen els llibres de text. Creure una o altra cosa és qüestió de fe. I no està sol, sinó que hi ha
molts d'altres historiadors, com Teresa Baqué, que comparteixen teoria.
Jordi Bilbeny ha dibuixat un cercle que a mesura que ha anat fent els descobriments diu anar
tancant. Ahir, aquest diari informava de l'anunci fet per la Fundació d'Estudis Històrics de
Catalunya que ha trobat documents que proven que el Pals baixempordanès tenia port els segles
XVI i XVII. Per Bilbeny, aquesta ha estat la base de la seva investigació des de fa 20 anys i
assegura que té referències del port de Pals des del segle X fins el XVIII que es fan en textos que
documenten ràtzies d'àrabs que desembarcaven a Pals i baixaven cap a Barcelona o d'altres amb
gravats on apareixen embarcacions que fondejaven enfront de la platja: "No era un port artificial
ni hi havia cap escullera. Els vaixells ancoraven". D'aquesta manera, el Palos es converteix en
Pals, i més quan afirma que Palos de Moguer -el poble andalús d'on es diu que van sortir les tres
embarcacions en el primer viatge- no ha existit mai i que el Palos que existeix, de la Frontera, a
Huelva, no es correspon amb la població fortificada i vila de nobles que apareix en les cròniques.
De fet, diu que els gravats d'aquest suposat Palos correspon amb Pals.
Aclarida la localització, arriben els protagonistes. Colom era de Barcelona i va lluitar a la Guerra
Civil catalana al costat de Iañes Pinzón, els coneguts germans Pinzón, portuguesos, que ha trobat
documentats a Palau-saverdera i Hostalric i que es van unir a la recerca de la nova ruta a lesÍndies. Del cartògraf i capità de la nau Santa María, Juan de la Cossa, Bilbeny sosté que és Joan
de Cossa, de Castelló d'Empúries. La relació amb aquesta zona de la Costa Brava també la troba
en la segona flota que va a Amèrica, en què hi és Pere Bertran de Margari, de Castell d'Empordà,
o que el Comte d'Empúries, senyor de la vila de Pals, és l'únic que les cròniques recullen que
cabalcava al costat de Colom i dels Reis Catòlics. Més relacions són el matrimoni de Jaume
Colom -Diego Colom en la història oficial- es va casar amb Isabel de Gamboa, filla de Martí de
Gamboa, capità de la fortalesa de Torroella de Montgrí.
Aquí no s'acaben les vinculacions, però són les més destacades que explicarien que Pals i
Catalunya van ser l'origen del descobriment del Nou Món. Per Bilbeny, la censura estatal es va
encarregar d'esborrar-ho tot i esvair la catalanitat d'Amèrica.
Pals recrea la sortida de Colom cap a Amèrica
(diari de girona)
Una alternativa històrica? hi ha una teoria que afirma que el mariner cristòfor colom va sortir del port de pals i no de palos per anar a descobrir amèrica. ahir es va representar teatralment per primera vegada.
"Benvolguts habitants de la vila de
Pals: en aquest dia de nostre senyor
del 3 d'agost de 1492, us convoquem
a tots a la plaça Major passades les 6
de la tarda per rebre i acompanyar el
més gran dels navegants i almirall
catalans de la nostra gloriosa
marina: Joan Cristòfor Colom".
Amb aquestes paraules del pregoner del poble, va començar ahir a Pals la recreació teatral de la sortida de Cristòfor Colom cap a Amèrica. Es tractava d'un acte organitzat per primer cop per la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i la Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional (Xecna), amb el suport de l'Ajuntament. "Nosaltres no som ningú per dir si la teoria que Colom va sortir d'aquí és certa o no, però ens va semblar un projecte molt bonic i vam acceptar", va explicar la regidora Marisol Perea.
L'espectacle, a càrrec de la companyia banyolina Alma Cubrae, va intentar reproduir de
la manera més exacta possible la suposada partida de Colom de Pals cap a Amèrica, que
segons els organitzadors va tenir lloc el 3 d'agost d'ara fa 516 anys. La comitiva va sortir
de la casa de cultura, Ca la Pruna, va recollir els cavalls i va tornar a pujar cap al nucli
antic del poble, on el pregoner va anunciar que tot seguit anirien a la plaça de
l'Ajuntament perquè el virrei, Enric II d'Empúries, donés la seva benedicció. Els
mariners i soldats van escortar Colom tota l'estona fins arribar davant del consistori, on
la plaça estava plena a vessar que va donar la benvinguda, a crits, al mariner.
Tot seguit van repicar les campanes i la següent parada va ser l'església de Pals, que va quedar petita davant la multitud que volia veure la benedicció religiosa de Colom. El recorregut va finalitzar de nou a Ca la Pruna, on van tenir lloc diverses conferències relacionades amb la marina de l'època i on es va defensar la teoria que el mariner va sortir del port de Pals i no de Palos.
L'historiador Narcís Subirana va presentar una maqueta on es demostrava que Pals tenia un port natural bastant important en forma de ferradura, que es va mantenir vigent fins al segle XIX. Llavors, va indicar, els sediments el van acabar tapant i ara la sorra arriba fins a 200 metres més enllà del port. A més, es va presentar el rom català per part de Xenca, i la festa va acabar amb un cremat per a tothom.
Tot i que aquesta primera edició s'ha organitzat en només un mes i ha comptat amb
l'ajut de nombrosos voluntaris, l'objectiu és mantenir aquesta cita cada any i dotar-la de
més recursos, ja que ahir va aconseguir un notable èxit de públic, entre el qual hi havia
molts turistes que s'ho miraven entre sorpresos i encuriosits. "Part molt important de la
història de Pals que està molt perduda, i els experts diuen que això és perquè s'ha
amagat", va indicar Perea. Malgrat que se sospita que Colom va sortir el 3 d'agost,
enguany s'ha celebrat la representació el dia 2 per qüestions d'agenda.
Pals tenia port als segles XVI i XVII
(diari de girona)
La Fundació d'Estudis Històrics certifica documentalment l'existència
d'aquesta infraestructura
Sense proves documentals, però en la sospita de
molts historiadors, fins ara l'existència d'un port de
Pals era un interrogant. Però la Fundació d'Estudis
Històrics de Catalunya (FEHC), a través de la
investigadora
Eva Sans, ha trobat diversos
documents del segle XVI i XVII a l'Arxiu de la
Corona d'Aragó que demostren que efectivament, a
la població empordanesa hi va existir un port. La
importància d'aquesta troballa no aniria més enllà
que una curiositat històrica, si no fos perquè ve a
refermar les teories d'una corrent historicista que
afirma que l'expedició a les Índies de Cristòfor
Colom havia sortit, precisament, de Pals.
El passat 1 d'agost, es va celebrar a la població el "Primer homenatge a l'Almirall Català i a la
Marina Catalana de tots els temps". Allà, la FEHC va avançar alguns dels seus descobriments,
basats en una investigació feta a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Ara n'ha difós una petita part, a
l'espera de fer un estudi amb més profunditat d'aquests documents. El responsable de difusió de
la Fundació, Joaquim Ullan, explica que es tracta de "diversos documents dels segles XVI i
XVII, que deixen constància d'un port comercial a Pals". Bàsicament es tracta de plets judicials,
on es fa esment d'aquest port i de diversos vaixells que hi portaven la seva càrrega. Per exemple,
al registre de Protestes de Mar del Consulat de Mar (1766 - 1868), hi consta la declaració de
Bartholomé Copelo, capità del vaixell "Ntra. Sra. de Monte Negro", i que fa la ruta "Pals - Puerto
Fino - Angay - Barcelona". El mateix registre documenta la sortida del vaixell de la següent
manera: "Y digo que estando el buque bien estaño, y equipado de todo lo necesario para la
navegación, salió de Pals el día 22 de julio con cargo de botada".
Els documents es presentaran, un cop estudiats i microfilmats, el proper mes d'octubre. Segons
Joaquim Ullan, "la troballa és essencial perquè desmunta un argument bàsic dels que estan en
contra de la teoria catalana, que afirmaven que a Pals mai no hi havia hagut port. Hem demostrat
que teníem raó en això, i continuarem treballant per acabar demostrant la teoria de la sortida de
Pals".
Marta Pallarès
CONFIRMADA L'EXISTÈNCIA DEL PORT DE PALS
El millor homenatge que podem fer a
l'almirall català Cristòfor Colom i als mariners,
pescadors, mestres d'aixa, calafats i en definitiva a
tota la gent vinculada d'alguna manera amb el mar,
és treballar de manera continuada per buscar aquella
informació que ens ajudi a resoldre- com fan els
investigadors dels cossos policials- una
reconstrucció dels fets històrics tal i com es van
esdevenir en realitat. Potser cal deixar de banda el
que ja se sap i anar a buscar precisament allò que no
se sap, treballant amb les fonts directes d'arxius ,
llegint els documents manuscrits, treballant el
terreny – donat que tal i com ampliarem
properament, la fesomia de la costa ha canviat notablement sobretot en el darrer segle i això ha fet
que tot allò que abans es trobava arran de mar, ara estigui retirat cap a l'interior. Per tant, és
fonamental treballar d'una manera transversal i des de l'àmbit geològic, documental així com
l'arxivístic i l'artístic i treballar sobretot amb la identificació dels personatges i dels fets i no basar
-nos en conclusions , en tòpics i prejudicis que s'han anat repetint al llarg del temps.
Penso que la història no es pot fonamentar en la llegenda popular o en la formulació d' hipòtesistal
com de vegades- reflecteix la historiografia oficial, i sobretot amb tot allò vinculat al
descobriment d'Amèrica.
“ Se cree que fué oriundo de Génova...” diuen moltes fonts “
històriques”, però potser hauríem de veure clarament que
aquestes formulacions – vàlides en segles passats- no estan
basades en fonamentacions demostrables, i si presumim de
viure en una societat àvida de lleure, consum i cultura,
sempre a la última en tot moment sobre tot el que s'esdevé
en el món, com és que seguim ancorats en un plantejament
historicista absolet inamovible que s'escuda en el “misteri”
de Cristòfor Colom ?
Com deia anteriorment, si els experts que s'encarreguen de
resoldre crims tiressin tan aviat la tovallola i no tinguessin
en compte una pista, un evidència per més petita que fos, a
on aniríem a parar ?
En aquest cas, faig aquesta comparació perquè penso que a
hores d'ara, tenim els mitjans necessaris per esbrinar aquest i
més misteris, i que amb l'aparició documental del PORT DE PALS , ha ressorgit de l'oblit, del
desconeixement i de la ocultació, una vila de Pals molt diferent a la coneguda fins al moment, amb
tradició marinera, moviments de vaixells d'arreu del món, tràfec comercial de vendes i lloc
d'aturada d'embarcacions, amb una barra riquíssima i valorada segons les veus dels testimonis de
pescadors que vivien l'any 1607, com la millor barra de serdinal de tota la costa catalana.
Amb tot això, ara res pot negar la possibilitat que Cristòfor Colom i l'expedició cap al Nou Món haguéssin pogut sortir del port de Pals, tal i com afirmen també altres investigadors.
Us oferim en primícia absoluta per primer cop a la web d'histocat.cat, alguns extrets de les transcripcions manuscrites de la Corona d'Aragó que us traslladaran de nou al PORT DE PALS.
ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ S . XVIII
Reial Audiència. Consulat de Mar. Registre de Protestes de Mar. ( 1766-1868)
L'any 1766, els cònsuls del Reial Consulat de Mar de
Barcelona, van ordenar l'obertura d'un llibre de registre
per les protestes marítimes.
La diligència d'apertura del primer llibre s'expressa
amb aquestes paraules: “ Registro primero de las
protestas marítimas que harán los capitanes y patrones
de navíos y demás buques por razón de los
contratiempos padecidos en sus viajes, formando de
orden de su Señoría los Señores... Cónsules por S.M de
este Real Consulado” ( 4/1, fol.1r).
Las protestas toman la forma de actas notariales
autorizadas por el escribano del Tribunal, quien firma
al fín de cada una. Según el tipo de letra, no alargan
más de 20-30 líneas. En ellas, el capitán o patrono ,
después de expresar su identidad, la de su navío,
carga, puerto de Salida y trayecto previsto,
manifiesta haber sufrido alguna clase de percance; “
por tener sospecha”según se lee en la primera de las
actas de protesta registradas- de que dicho cargo ( =
carga ) se habrá dampnificado por razón del
contratiempo que ha tenido en su viaje, dixo que
quería protestar y protestava contra el mar, vientos, mal tiempo y demás lícito protestar, y que
quería hazer y hazía la presente protesta para que le sirva de testimonial. “
Desde 1766 hasta la extinción del Tribunal de Comercio, en 1868 se formaron 33 volúmenes de actas de protesta.
En l'esmentat registre trobem com apareix el 24 de setembre de 1790 el declarant Bartholomé
Copelo capità d'un vaixell polacra que es diu “ Ntra Sra. de Monte Negro” matriculat a Jerusalem
amb càrrega de botada que fa la ruta:
PALS- PUERTO FINO- ANGAY- BARCELONA
i diu el següent:
“ En la ciudad de Barcelona a los veinte y nueve dias del mes de setiembre del año mil setecientos
noventa: Compareció personalmente en este Tribunal Real del Consulado de Comercio de esta
ciudad y provincia el capitan Bartholomé Copelo que lo es de su polacra Gerosolimitana nombrada
Ntra Sra. de Monte Negro.”
“ Y digo que estando el buque bien estaño, y equipado de todo lo necesario para la navegación salió
de Pals el dia veinte y dos de julio con cargo de botada y desde dicho Puerto hasta Puerto Fino por
la Mañana que hallándose sobre Angay en Francia tuvo un fuerte temporal de viento, Mar, Lluvia y
truenos en vista de lo que haviendo hecho un esfuerzo de vela, toman el puerto de Angay y lo
consiguieron haviéndose roto muchas de ellas y parte de la maniobra en qual Puerto no hizo
testimonial. Llegó en esta rada ayer al mediodía y estando en la fonda se le cegó una gumina
haviendo podido salvar la Ancora y entraron en este puerto al anochecer haviendoselo ayer mismo
admitido a libre practica. Entretanto que otro su carga se habrá damificado por razón del
contratiempo ha tenido en su viaje.”
I li segueix un llarg formulisme el qual no hem transcrit.
Per tant, tenim que l'any 1790 surt un vaixell del port de Pals amb càrrega de vi, pateix una avaria i
el patró interposa una queixa la qual - tal i com ens explica el mateix tribunal de comerç- té una
validesa notarial, a fi que li sigui dampnificada la càrrega a través probablement de l'assegurança
que devia tenir contractada.
ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ S. XVII
PROCÉS DE 1607: “Josephum Cerda mercatorem Gerundici contra
Prucuratorem Regium iurates Castri seu ville de Pals”
És un procés de moltes pàgines en el qual encara estem
treballant però us volem fer arribar algunes de les
explicacions i descripcions que fan els diversos pescadors
que actuen com a testimonis del pescador que interposa la
denúncia, en Joseph Cerda, mercader.
Així després d'una
llarga fòrmula legal ens arriba:
“Primerament com a noticia nostra sia novament pervingut
que los jurats y Procurador del Castell y Terma de Pals
composan Publicament a tots los Pescadors que va a
pescar en la mar del terme de Pals y volan traure la
aparria en terra y exugar ab motiu que com tenen stabliment del llenyam de la montanya y Golf y
asi tots los de la vila de Pals prenen llenya per a llur impri de dit Bosch y montanya y temen que
dits mariners no prenguen de dita llenya ... per notable dany y prejudici del Patrimoni Real y en
especial del delma del Peix que essent de aquexa manera no anirà ninguna Barca a pescar per tant
volent evitar semblants danys y pendra informació contra los dits jurats y procurador del dit
Castell y terma de Pals y altres qualsevol persones.”
“Los jurats y procurador no volen deixar pescar als pescadors de fora ( apareixen pescadors de Calonge, Palamós, Girona...) so pena de caure la justícia de dit castell de Pals”. Apareix per exemple, el testimoni de Joan Pi, pescador de Palamós.
Pel que es deriva de l'estudi d'aquest procés, sembla ser que el problema sorgeix perquè algun
pescador forani ha pres llenya del bosc i del Golf, estant aquesta reservada a la gent de la vila i per
aquest motiu els jurats de la vila de Pals volen obligar a pagar un nou impost que mai fins al
moment havia estat contemplat la qual cosa revolta als pescadors i és arran d'aquest conflicte que
s'inicia aquest procés.
Un altre pescador ens diu que “ mai fins ara els jurats s'havien enturbat de deixar pescar . Mossen
Joan Illa i Caner, és un dels jurats de Pals a qui els testimonis de pescadors es dirigeixen per
parlar amb ell, el qual passejava amb sa muller. Joan Illa y Caner els diu que no hi ha cap remei de
poder pescar en dita mar de Pals que primer no es pagui.”
Un altre pescador comenta que “en no deixar los jurats pescar en la dita mar de Pals, se fan gran
mal al delma del peix de lo Senyor Rei. Explica un pescador en que s'havien trobat quinze o setze
barques i els jurats volien primer que paguéssin l'impost abans de poder pescar i els venen a veure.
Anthoni Galua, , Joan Galua Y joan Fermia, tots de Palamós y els varen voler fer pagar 24 reals
per cada barca.”
Així descobrim com hi havia un tractament productiu a la pesca feta en la dita mar de Pals i de com
les botigues a les quals fan referència els pescadors no tenen el mateix significat que avui en dia li
donem a una botiga, sinó que tenien propietaris, majoritàriament del poble i en casos, eren
arrendades pel propietari el qual ho arrendava els mesos d'estiu que era la temporada de pesca. Al
llarg dels segles van tenir vàries utilitats però En elles se salava el peix i es preparaven els barrils
que després s'exportaven per vía marítima:
“ ... la pesquera de sardinals ab dos barques en dita mar de Pals i molts barrils de sardina en treien
de dita mar de Pals i molts milers de 'arengada. “ Tenim el testimoni de Montserratus Simon
Piscator ville de Palamós que diu:
“ Lo primer any fiu dita pesca a la Barra de Serdinals de Joan Cardona, lo segon any a la Barra de
Serdinals d'en Merge de Palamós, i aquest any a la mar de Pals i fins temem que aquest
impediment ( al de pescar ) és molt cert i que venim aquí de molt bona gana perquè tenim aquesta
pesca de la mar de Pals per la millor pesca de serdinals de tota la costa...” ,
Així ho confirma un altre pescador que comença la seva declaració dient :
“ El meu ofici és de
pescador y de pescar el serdinal en la mar de Pals pagant lo serdinal en terra per axugar y també
conduint allí en terra a les barraques les sardines, els serdinals y fent arengades y may los jurats de
la vila de Pals ni altre per honor me s'ha dit de no poder pescar ni demanat dret algun fins
solament lo delma que és del Sr. Rey lo qual sempre he pagat a Antoni Huguet que és batlle de
Sach. “ Un altre pescador diu que amb tot aquest problema que ara han posat els jurats de la vila de
Pals obligant a pagar un impost nou a part del delme del peix, ha provocat que els pescadors foranis
tinguin por de venir i d'altres fins i tot hagin hagut de viure episodis de violència per part dels jurats
de la vila de Pals. Un altre pescador viu aquest enfrontament amb els dits jurats:
“... Ningún pescador voldrà venir a pescar en la mar de Pals, quan estava junt a les botigues de la
mar de Pals son vingut amb tal furia los jurats del dit castell de Pals, Mn. Barthomeu Maria –
Notari, en Fabra , Mn. Maferrer notari de dita vila de la Bisbal que és jutge de dit Castell de Pals
perquè ningún pescador vingui a pescar y prendre Port i amb molta furia vingueren tots plegats a
la meva Barca que tenia en terra i em volien ensarronar perquè hauria volgut prendre Port sent en
terra, es trobava també allí Antoni Huguet, Batlle de Sach.”
Sembla que el Sr. Antoni Huguet era també Procurador del dit castell de Pals i gràcies a aquest
paràgraf explicatiu ens assabentem d' un nou topònim a la zona de la platja de Pals desconegut fins
al moment:
“N'Antoni Huguet, que llavors era Procurador del dit castell de Pals entra dins mar en la zona de “
La font de les Palmeras” que és mar del terme de Pals y entra en la barra amb Gabriel Rotllan,
pescador de Calonge...”
Un altre pescador comenta que :“ Vingué lo procurador de dit castell de Pals en mar y digué allí
públicament que los qui no teniem llicència no podíem pescar ... En dita mar de Pals, per fer allí la
pesca de la sardina y essent allí en terra en la Platja a son fan les botigues de dit Castell de Pals,
vingúe allí en Joan Illa y Caner que aleshores era jurat en companyia den moret del Rohar, clavari
y procurador de dit castell de Pals “.
El rei – que en aquell moment era Felip II d'Aragó - també tenia en propietat una botiga al Port de
Pals probablement arrendada:
“... del Sr. Rei de dit castell de Pals la qual botiga és en lo port de dita mar de Pals...”
La protecció del port era fonamental y el procés aclareix de quina manera es recaptaven els
impostos per l'armament de defensa del port:
“... les llicències que es donen als pescadors forasters amb entès que serveixen en benefici de la
vila per pòlvora i monitions de una torra que y ha sa mar ( tocant al mar) y lo delma que reb lo
senyor Rei del peix en dita mar... “
La incognita que tots els interessats en el tema teníem pel que fa referència a quina forma tenia
aquest port o a on podia trobar-se s' aclareix a causa de la descripció que en fan els documents i a
causa de l'estudi que n'ha fet el meu company de recerca Narcís Subirana. D'ell en llegireu el seu
treball i els documents de la Corona d'Aragó expliciten el següent :
“... Y es manament del Procurador Real a instància dels Senyors jurats del dit terme del castell de
Pals que ningun foraster gosa llenyar en los comuns del terma del dit Castell de Pals en lo grau de
dita vila de Pals que es junta la mar y aygua dolça amb terra fins que es junta amb la mar y lo peix
de la mar entra i ja en dit grau per la barra y dit grau entra en terra i fan gran circuit a modo
d'estany y en ell se junten les aygues del Rech del molí del senyor Taffurer i del Rech del Coll.”
Efectivament, la platja de Pals ara és rectilínea perquè els arrossegaments que el riu Ter porta
dipositant des del S. XIII superen més d'un milió de metres cúbics i a causa dels diversos
desviaments del Ter i el Daró hi ha hagut un canvi geomòrfic. El geòleg Carandell i Pericay ens diu
al seu llibre “ El BajoAmpurdan “ que “ Torroella era un port en temps de la dominació romana,
avui està a més de 5 km del mar; des de l'any 1300, el mar que envoltava el promontori de la
Fonollera ha retrocedit quasi dos kilòmetres així com els vents del N; NNE i en han anat
configurant al llarg de la platja de Pals les dunes que avui en dia coneixem i admirem.” L'eminent
geòleg que marxa a viue a Andalusia, amb una llarguíssima obra científica gairebé tota referida a
aquest territori era fill de Pals i amb una gran estimació per l'Empordà. De fet, “el Bajo Ampurdan”
és la única obra que arriba a fer abans de la seva mort i editada a títol pòstum. Referències d'aquests
paisatges els trobem també a l'obra de Pella i Forgas a la seva magnífica “ Història de l'Empordà”
on transcriu documents demostratius de com al voltant de l'any 1302, el compte Ponç Hug
d'Empúries canvia el curs del Ter a Verges.
El paisatge que contemplem ara no és el mateix que en segles anteriors. On ara hi ha plantacions d'arrós i pins, abans hi havia vinyes i aigua. Carandell també ens parla d'un paisatge no tan allunyat en el temps però si residual del que va ser amb anterioritat i així en el seu treball especifica que “ per la configuració de la costa hi ha abundància de sardines i tota classe de peix de la mateixa fami·lia que agraeixen dues coses: la poca espessor de les aigues i l'abundància de residus orgànics que crien una abundant vegetació submarina. Això és el que passa al Grau del Ter, viver de riquíssima pesca, amb abundància de llisses, llobarros, i tota classe de peixos amants de la barreja d'aigua dolça i salada.
ARXIU CORONA D'ARAGÓ PROCÉS DE 1574
Construcció d'una barraca en lloc impropi
En aquest avançament en primícia us l'esmentem tan sols donat
que ha estat localitzat molt recentment. Actualment en estudi,
però el volem esmentar donat que ja ens trobem en el 1574 i Pals
ja tenia un port molt actiu comercialment parlant. Vegeu-ne com
el testimoni diu :
“ Aquest procés parla de la obra nova que es comença a fer en
lo port de la torra volent-se ocupar lo camí ral... en perjudici
donat que per venir en dit port de la torra molts vaixells de molts
llocs per fer pont i vendre... “
A l'espera d'aprofondir més en tot el text manuscrit si que volem
cridar l'atenció en que dins el text ja es fa referència a la utilitat
d'alguna barraca des del 1512 , aquestes barraques són les
botigues que després trobem un o dos segles després
referenciades en els textos anteriorment citats.
Volem concloure aquest primer apropament als documents de la Corona d'Aragó dient que la
gratificació de donar a conèixer aquests testimonis i per extensió haver recuperat de la foscor el
PORT DE PALS fent que de nou vegi la llum després de segles enterrat en l'oblit no té major
gratificació que la de fer reviure de nou les veus que han parlat i van ocupar un lloc, un moment i un
espai en el temps històric del qual – sortosament- n'ha quedat constància i que ha estat gràcies a
problemes que van patir aquestes persones que hem pogut trobar de nou EL PORT DE PALS.
Agraïments a tots els que m'han recolzat durant tot aquest temps en la meva recerca i m'han animat a seguir malgrat situacions personals adverses. Molt especialment, tota la meva estimació a la meva mare i àvia, que sempre han estat al meu costat.
Eva Sans
EL PORT MEDIEVAL DE PALS
Avui us parlaré dels Ports i de la torre de Pals. No és la torre de les hores que es troba al bell
mig de la vila i que fou la torre de l'homenatge de l'antic castell de Pals, sinó la que coneixem com
la torre Mora. Aquesta es troba a uns 300 metres de la costa al mig de les pinedes, a l'exterior i a
ponent de les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty. Té el mateix perímetre que la torre de les
hores però amb uns 3 0 4 metres menys d'alçada, tenia un petit pi blanc a la teulada, els pescadors
el tenien com a punt de referència juntament amb el Pi de la Fonallera. La torre es construí amb
autorització Reial per la defensa del Port, les cases de pedra dels pescadors que es trobaven al seu
costat i als voltants del port, hi havia hagut també una gran quantitat de tendes de lona i cases
construïdes en borrom a la sorra de les dunes per als pescadors de fora de la vila que durant 4
mesos venien atrets per la gran abundància de peix que es pescava a les aigües de la platja. Els
bancs de sardinals eren els millors de tot el Principat, per això els pescadors es desplaçaven durant
l'estiu amb tota la família de l'Estartit, l'Escala, Rosas, Cadaqués inclús de Sant Llorens de la
Salanca a França.
La majoria de les masies dels “Masos de Pals” i de les barraques dels pescadors tenien algú de la família que era pescador.
Tan gran quantitat de peix no es consumia pels habitants de la vila ni dels pobles veïns, per
això es salava i s'exportava. El terme de Pals era un dels que més vinyes tenia plantades del Baix
Empordà juntament amb Begur i Calonge. Tan gran quantitat de vi també es venia a l'exterior
juntament amb l'arrós i teixits de lli essent la forma més ràpida de transportar aquests productes per
mar ja que els camins del Baix Empordà es trobaven quasi impracticables a causa dels aiguamolls i
calia una gran quantitat d'animals abast per formar una caravana i poder transportar la quantitat de
tones que podia carregar un vaixell.
Del port de Pals sortien vaixells cap a Itàlia, França i a la resta de parts de la Península Ibèrica fins que a començament del segle XIX les grans quantitats de sediments que portaven els rius Ter i Daró i amb l'ajuda de la tramuntana i de l'onatge quedà enterrat de sorra el port que tenia forma de ferradura. Els pescadors deixaren de freqüentar l'indret també a finals de segle XIX, la fil·loxera matà les vinyes i es plantaren pins en comptes de ceps. Un altre port es trobava al molí gros que era propietat de la famil·lia Pere, Notaris Reials a Girona.
Palafrugell, Palamós i Vall D'Aro, escassos en recursos hidràulics, a l'estiu portaven el gra
per moldre els molins que funcionaven des del 15 de març de l'any 1332 quan el “Baile” ( batlle)
del Real Patrimonio otorgó establecimiento enfitéutico a D. Juan Rejada fent sevir l'aigua de la
riera vella que eren les aigües de les rieres de Salses Eugues, Fitor i riera de Caramany que en
ajuntar-se a la riera Grossa es recollien a l'estany marisch. El regent de la Batllia General de
Catalunya el 1492 “ otorgó i concedió escritura en nombre de Su Majestad “ per construir un canal
a fi d' incrementar el volum d'aigua que anava del Ter passant per Gualta cap al molí. Els vaixells
transitaven per l'altre canal que anava del molí al mar.
També es té constància que les Basses d'en Coll o Grau que era l'antiga desembocadura de
les aigües de la riera Vella i del Daró abans del seu desviament servien de port per carregar la
resina dels pins que tenien emmagatzenada al Mas dels Arenals.
Com hem vist, no seria impossible que Colom sortís de Pals per no tenir port, perquè a la
vila hi havia més d'un port encara que l'oficial era el de la Torre Mora o Torre de Mar per ser el lloc
on es recaptaven els impostos de pesca i duana. També es té constància que Feliu Busquets familiar
del Sant Ofici de la Inquisició casat amb Teresa Capramany i la Rosa Riera, vídua d' Antoni
Corredor, fill de Pere Corredor del Mas Jofre i nét de Julià Corredor del Molí Gros ( Molí Tafurer ),
tenia casa al port de Pals a mitjans del segle XVIII. També sabem que el 08 de maig de l'any 1616,
ens consta difunt Bartra Martinench -ARTILLER- de la Torre de Mar el qual era natural del Regne
de França, feia més de 40 anys que era a Catalunya , tenia 3 fills i 2 filles de diverses mullers, hereta
el seu fill Pere, o sigui que al segle XVI, el port estava defensat també per canons.
És cert que a Pals no hi ha tradició marinera en aquests moments, però els més grans encara
recorden com varen desaparèixer els mariners de “ Can Caixa”, “ Can Pou de la Espardenya” i de “
Can Anglada “al anar a Amèrica, també buscant en documents antics es troben dotzenes i dotzenes
de pescadors i mariners i patrons de naus com “ en Girona”, en “Josep Oliver i Mir” casat el 28 de
maig de 1779 amb la Rita Pou Huguet de Can Pou de les Garites, Antoni Bertran Martinench
mariner de Pals mort el 3 de novembre 1639 o en Ramon Matas mariner mort el 1774. També els
majordoms del Pinell i del Mas Gelabert, eren patrons de Naus.
L'antic camí per anar al Port sortia de la vila de Pals, passava per la riera de Caramany ,
seguia pel mig del Mas Tomasí i a pocs metres sota “ Can Pou de la Espardenya” es dirigia a Riells
passant per darrere l'apart hotel fins la torre Mora que la gent de Pals feren servir fins l'any 1932
quan es construí el nou camí. L'any 1956, moment en que els americans construiran la emissora de
Radio Liberty el varen asfaltar i va ser gràcies als americans que en escollir aquest petit racó per
construir el centre emissor més potent del món varen preservar l'indret ( encara que en aplanar el
terreny enterraren algunes restes arqueològiques) i també vàren reconstruir algunes de les cases
antigues dels pescadors.
En Francisco Trias, té 93 anys. De petit, jugava amb els seus amics, en Salvador Isern Jordà i Josep Pericay, a buscar les argolles que havien servit per lligar els vaixells del port que es trobaven mig enterrades per la sorra.
Narcís Subirana
Amb la col·laboració de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya