la mamella catalana
La nostra llet fresca
Autèntica llet fresca pasteuritzada de vaca.
El mes d'octubre es compleixen els 150 anys del naixement de Joan Maragall, “ El poeta del Poble “
El poema “La Vaca Cega“ en l’ etiqueta es un homenatge a aquest aniversari
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall
La vida de Joan Maragall:
1860: Neix a Barcelona
1884: Es llicencia en dret
1888: Tradueix Goethe
1890: Treballa al Diario de Barcelona
1891: Es casa amb Clara Noble. Publica el primer llibre de poesies.
1894: Guanya l’ Englantina als Jocs Florals de Barcelona
1899: Es trasllada a la casa de Sant Gervasi
1903: President de l’ Ateneu Barcelonès
1904: Mestre en Gai Saber
1905: Rebutja ser diputat per la Lliga Regionalista
1907: Publica Elogi de la poesia
1911: És nomenat membre de l’ IEC. Mor a Barcelona el 20 de desembre.
“ Joan Maragall es un poeta estretament lligat a la vida del seu temps i una persona que va deixar sentir la seva veu crítica en la vida pública, un dels primers intel.lectuals d’ aquest país, capaç d’ encarar-se al conformisme i la mala fe de les classes dirigents “
“ Com que es un gran poeta, és actual. Ara, com que aquest país fa més de cent anys que dóna voltes als mateixos problemes i com que aquestes qüestions són cèntriques en els escrits de Maragall, la seva obra també és actual. Va saber posar lletra a les aspiracions col.lectives de la ciutadania “ Jordi Castellanos
“ A l’ acte oficial de la Diada es va llegir 0DA A LA PATRIA. Semblava un d’ aquells poemes que es fan servir per a les celebracions. Però no ho és. És una descripció freda de les coses tal com són. Que la societat més de cent anys després encata té dificultats de reconèixer-ho, confirma que els poetes sempre són com bufons de la cort. Diuen allò que als altres els costa d’ admetre “ Simona Skrabec
“ Joan Maragall és l’ intel.lectual català més important entre 1895 i 1911. Culmina alguns aspectes de la Renaixença i n’ enceta alguns de la modernitat en l’ àmbit de la cultura catalana . És impressionant comprovar que els que es refrereixen al conflicte entre Catalunya i Espanya semblen escrits ara mateix. Hem passat més de cent anys encallats. “ Miquel Pairolí
Per a més informació sobre l’ Any Maragall consulteu la pàgina web www.joanmaragall.cat
ODA A ESPANYA
Escolta , Espanya, - la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ ha donat
la terra aspra;
en aquesta llengua – pocs t’han parlat;
en l’ altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
dels que per la pàtria moren;
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament:
Per què vessar la sang inútil ?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ ara- i pels que vindran:
vessada, és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies- a morts els fills,
te satisfeies – d’ honres mortals
i eren tes festes- els funerals,
oh trista Espanya !
Jo he vist els barcos –marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven –cap a l’ atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills ?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú,
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare !
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que ens tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya ? – No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora ?
No entens aquesta llengua – que et parla
entre perills ?
Has desaprès d’ entendre an els teus fills ?
Adéu, Espanya !!
Joan Maragall ( 1898 )
Cartell / Poster Gratuït per l'establiment que el demani
